D’ençà a l’arribada de carrabiners al Prat el 1830, destinats a la vigilància costanera i la repressió del contraban, aquest cos armat es guarnicionarà a diferents casetes de fusta repartides a la platja i construïdes per l’Ajuntament una dècada enrere.
No serà fins 1844, quan el destacament de 18 membres es traslladarà a dos barracons d’obra a 800 metres de l’Estany de la Ricarda. Malgrat aquesta construcció, amb pou d’aigua freàtica i aixecada de la superfície, la situació d’aïllament era constant degut a les riuades. Els carrabiners, un peu a la platja i l’altre al nucli urbà, hagueren d’assumir la humitat malaltissa del Delta i sovint funcions d’ordre públic al municipi.
La situació sanitària empitjorà a la caseta als anys 60. El nou Canal de la Dreta no desembocava directament al mar i la quantitat de camps estanyats feren proliferar casos de paludisme. L’any 1878, però, fou reformada la caseta.
L’any 1925 el Ministeri de la Guerra acceptava l’ampliació de les casetes, establint un pressupost de 260.000 pessetes. L’ampliació d’un nou barracó i dos pavellons suposà una superfície en forma de U que abarcarà 1.455 m2 i un pati amb el pou primitiu al mig. Les obres, que duraren fins 1927, comportaran que l’any 30 i visquessin un total de 67 persones (familiars inclosos).
El 24 de gener de 1939 fou ocupat per les tropes franquistes el Prat i la caserna. Malgrat es va donar ordre de resistència al cos, no sabem si durant la ocupació hi restava algun carrabiner al municipi. Dissolt el Cos de Carrabiners per la seva fidelitat a la República, la caserna serà ocupada per la Guàrdia Civil de Costes.
La caserna serà abandonada entorn els anys 70, acabant en l’estat de runes en que es troba actualment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada