Sardana de Festa Major

D’ençà la primera documentació d’una ballada de sardana al nostre poble, durant la Festa Major de 1906 i incentivada per un agent de borsa gironí anomenat Rosendo, la popularitat de la Sardana de Festa Major ha arribat a convertir aquesta en tot un himne de la nostra vila. 

Fa 75 anys exactes, la cobla “La Principal del Llobregat” estrenava aquesta peça escrita per Ferran Casanovas Civit i composada per Jaume Ventura i Tort. 

No obstant, no la trobem enregistrada fins el 10 de febrer de 1949 a l’Artesà, a càrrec de l’Agrupación Artistico-literaria Cervantes.

La divulgació d’aquesta sardana a la nostra població té com a protagonista l’empenta de l’àmbit cultural, des de moviments sardanistes com Amics de la Sardana fins a la cantata de sisè de primària, en la qual totes les escoles es reuneixen i la canten.

Gràcies a aquesta popularitat, trobem que aquesta peça ha estat versionada a través de diferents estils musicals des de La Capsa o també versionada pel cantant Alfred García.

Lletra de la sardana (wikiprat.cat)

Partitura de la peça (wikiprat.cat)

Tradició gegantera al Prat

La primera referència de la cultura gegantera a Catalunya data de la Processó de Corpus de Barcelona del 1424. Ja a partir del s. XIX transcendí de les processons cap a altres festes.

Al Prat no tenim notícia de gegants fins el 1925. En aquest moment, per Festa Major, es lloguen gegants a Casa Paquita, una sastreria teatral situada al Carrer de la Unió a Barcelona. Els portants també seran forasters.

La pràctica s’anirà generalitzant en cercaviles, festes i processons. L’any 40 ja trobem grups pratencs especialitzats en portar gegants i capgrossos. 

No serà fins 1954 que el món geganter pratenc comptarà amb figures pròpies. I és que l’Ajuntament comprarà al taller d’imatgeria El Ingenio (Carrer Rauric, Bcn) 2 parelles de gegants i 6 capgrossos. Els gegants seran en Rotllà i la Griselda, estil anomenat Reis Catòlics, i els capgrossos seran: El Nas de Carxofa, El Cap de Meló, el Basc, el Belcebú, el Groucho Marx i el Pantxito. 

A la Fira Avícola de 1980 trobem una altra tongada: 2 gegants (Pere i Paulina) i 5 capgrossos (Català, Aragonès, Gallec, Castellà i Andalús).

El 1992 neix oficialment l’Associació Gegantera Recreativa del Prat i se li sumaran amb el temps La Cultural dels Sants Metges i la colla de Gegants Delta del Prat. 

Escoles, negocis i d’altres entitats tenen el seu propi gegant o capgròs. És el cas del Pere, del Celler Cal Pere Tarrida, o el Sisquet i la Carmeta, de l’escola Mare de Déu del Carme. A més, d’altres evocaran trets històrics del Prat, com l’aviador Josep Canudas o l’hostalera del s. XVI Eulàlia. D’altres també evoquen trets distintius del Prat com ara els Sants Metges Sant Cosme i Sant Damià o el Joanet en honor al geganter Joan Sanahuja. 

A dia d’avui els gegants i capgrossos s’han convertit en un element pratenc més de cultura popular, així com de la resta de pobles de Catalunya.

Gegants a la Festa Major de 1954 (Pepe Puig Mestres)

Gegants al Carrer de l’Arús 1958 (Pepi Arasa Pascual)

Gegants a la Pl. de la Constitució 1980. Al mig dels gegants Pere i Paulina, el geganter Joan Sanahuja (Pepe Puig Mestres)

Gegants Rotllà, Griselda, Pere, Paulina i Joanet (gegantssantjaume.cat)

Aplec de gegants al Fondo d’en Peixo (wikiprat.cat)