La primera referència de la cultura gegantera a Catalunya data de la Processó de Corpus de Barcelona del 1424. Ja a partir del s. XIX transcendí de les processons cap a altres festes.
Al Prat no tenim notícia de gegants fins el 1925. En aquest moment, per Festa Major, es lloguen gegants a Casa Paquita, una sastreria teatral situada al Carrer de la Unió a Barcelona. Els portants també seran forasters.
La pràctica s’anirà generalitzant en cercaviles, festes i processons. L’any 40 ja trobem grups pratencs especialitzats en portar gegants i capgrossos.
No serà fins 1954 que el món geganter pratenc comptarà amb figures pròpies. I és que l’Ajuntament comprarà al taller d’imatgeria El Ingenio (Carrer Rauric, Bcn) 2 parelles de gegants i 6 capgrossos. Els gegants seran en Rotllà i la Griselda, estil anomenat Reis Catòlics, i els capgrossos seran: El Nas de Carxofa, El Cap de Meló, el Basc, el Belcebú, el Groucho Marx i el Pantxito.
A la Fira Avícola de 1980 trobem una altra tongada: 2 gegants (Pere i Paulina) i 5 capgrossos (Català, Aragonès, Gallec, Castellà i Andalús).
El 1992 neix oficialment l’Associació Gegantera Recreativa del Prat i se li sumaran amb el temps La Cultural dels Sants Metges i la colla de Gegants Delta del Prat.
Escoles, negocis i d’altres entitats tenen el seu propi gegant o capgròs. És el cas del Pere, del Celler Cal Pere Tarrida, o el Sisquet i la Carmeta, de l’escola Mare de Déu del Carme. A més, d’altres evocaran trets històrics del Prat, com l’aviador Josep Canudas o l’hostalera del s. XVI Eulàlia. D’altres també evoquen trets distintius del Prat com ara els Sants Metges Sant Cosme i Sant Damià o el Joanet en honor al geganter Joan Sanahuja.
A dia d’avui els gegants i capgrossos s’han convertit en un element pratenc més de cultura popular, així com de la resta de pobles de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada