dissabte, 26 de novembre del 2022

Baldiri Sigalés Camins (1687-1765)

Fill de Bernat Sigalés i Maria Camins, va néixer al Prat el 1687. 

Una de les primeres notícies de l’activitat econòmica d’en Baldiri és durant la Guerra de Successió i el setge de Barcelona, moment que aprofita per comerciar i vendre vi en zona borbònica. Casat amb Margarida Roca, de Sant Vicenç dels Horts, tindrà 3 fills.

Regentarà de 1720 a 1723 l’hostal (on ara està l’Ajuntament). Durant 1720-1721 serà regidor del Consell Municipal, moment en que trobem el primer segell municipal.

També serà parcer entre 1716 i 1723, any en que patirà diversos embargaments a causa de les males collites a la finca de Joncar i Copons de la Manresa, on treballava. 

No obstant, només un any després s’adjudicà l’arrendament del passatge de la barca. La seva experiència de barquer el catapultà a la primera línia social d’aquell petit Prat, ja que tenir el control de la barca era tenir gairebé el monopoli del pas cap a Barcelona. 

El 1725 ell i el barber Blai Pujol aixecaran dues cases. La d’en Sigalés, en terreny del Mas Amigó, farà 28x80 pams. Aquest creixement personal el trobem l’any següent, en que construirà una caseta contigua a la seva i es farà càrrec de nou de l’hostal. Aquest fet és transcendental per entendre el naixement urbà del Prat, en una cruïlla de camins que s’anava convertint en la futura Plaça de la Vila.

L’auge d’aquest personatge seguirà entre 1728-31, fent-se carnisser de l’única carnisseria de la parròquia, propietat del Mas Amigó. A més, renovarà els arrendaments de la barca i l’hostal, per una quantitat de 1.810 lliures.

Finalment, però, s’acabarà endeutant i l’any 31 l’acusaran de tenir la barca en mal estat, fet que provocarà algun ensurt. Li acabaren embargant els tres negocis i hagué de vendre al Consell la segona casa que aixecà anys enrere, ara ocupada per l’agutzil. 

Tornarà a la pagesia i morirà el 1765. La vida d’en Baldiri Sigalés ens mostra la capacitat de supervivència d’uns pratencs que just començaven a construir les bases de la futura Plaça de la Vila, nucli embrionari del nucli urbà.


Plaça de la Vila entre 1725-26 (Codina “Com neix un poble”)


El farmacèutic Baldiri Guilera Móra amb la seva neta a la Pl. de la Vila. Darrera, l’antiga caseta d’en Baldiri Sigalés, que serà enderrocada a principis de segle XX per construir el Mercat Municipal (fot. Mercè Fabró elprat.cat)


Destacament militar el 1915 a la Plaça de la Vila. La caseta blanca, la d’en Baldiri Sigalés



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada