El Sagramental

La vida en comunitat al Delta del s. XIII ve marcada per una sèrie de factors com ara les inundacions o els robatoris. D’aquests problemes les comunitats del Prat de Sant Boi, de l’Illa de Banyols i del Prat de Provençana, dispersats en masos, responien amb unes dinàmiques socials marcades per la cooperació. 

La necessitat d’institucionalitzar aquesta seguretat farà que el 1279 Jaume I concedeixi el dret d'armar-se als habitants del Delta, per tal de resoldre aquestes problemàtiques. Aquest cas és dels primers en institucionalitzar-se de tota Catalunya, ja que aquesta pràctica ja venia donant-se legalment des de 1068.

Ja iniciat el s. XV aquest fenomen passa a tenir càrrec propi. El càrrec del “sagramental” esdevindrà, segons el Dr. Codina, la primera autoritat nativa amb plens poders. En aquest període dos sagramentals del Prat de Sant Boi, dos del Prat de Provençana i un de l’Illa de Banyols havien de jurar fidelitat a Sant Boi i Provençana i renovar-se cada dos anys. 

Tenim com exemple que els primers sagramentals pel Prat de Sant Boi foren Bernat Moragues i Pere Codina; i per Banyols fou Guillem Magraner. Aquestes personalitats estaven encarregades de vetllar per l’ordre públic i només podien actuar en “cas de foc o sang”.

El Sagramental, que era cridat a so de campanes (so metent) acabarà convertint-se en el que posteriorment coneixerem com el Sometent, dissolt oficialment el 1978.

El Sometent armat de l’Hospitalet al 1909, mesos després de la Setmana Tràgica (La Il·lustració Catalana 05-12-1909)

Bandolers al final de la 1a Guerra Carlina

L’estiu de 1840 acaba la 1a Guerra Carlina. El resultat al Delta del Llobregat és un escenari de inestabilitat econòmica, marcat per saquejos constants i una càrrega tributària difícil d’assumir per petits consistoris com ara el del Prat.

Per exemple, aquest mateix govern municipal hagué de recórrer sovint durant el conflicte a autoritats superiors, tant en qüestions militars com econòmiques. Una de les darreres, una remesa de 20 fusells i 60 paquets de munició. La voluntat del capità general amb aquesta ajuda era “a fin de que pueda utilizarlos con los vecinos de mas providad y arraigo para la defensa del país y esterminio de bandidos o latrofacciosos”.

I es que aquests “bandidos” que alerta el Capità General al batlle del Prat són un fenomen que es veurà incrementat durant les Guerres Carlines. Bandes armades que responien a motius ideològics o econòmics, i sovint per ambdós. 

Veiem el cas de com les diferents poblacions, ja a la fi del conflicte, col·laboren per combatre aquestes partides armades. El 27 d’agost, des de l’Hospitalet, arriben unes consignes militars a l’alcalde pratenc:

“A la puesta del sol de hoy se han visto en la marina de este pueblo unos siete hombres emmascarados que sin duda abrigan males intenciones [...] han salido dos patrullas en su persecución y la caballería de Esplugues ha hecho movimiento ha igual obgeto; conviene, pues, que Vd. dé las ordenes convenientes en la barca y cubra los vados con paisanos armados por si acaso intentan huir por esa parte [...] En caso de que oiga V. tocar a somatén lo repetiran”

Un camí del Delta (fot. Joaquim Torrent Pérez)