Pepa Colomer

Mari Pepa Colomer i Luque nasqué a Barcelona el 13-03-1913. Filla de fabricants de teixits, estudiarà a La Bonne, un centre aleshores de formació i estudi per a les dones. La seva dèria per volar la portarà de petita a saltar del balcó de casa seva, tot emulant ser Mary Poppins.

Amb només 18 anys, i esperonada per son pare, obtindrà la llicència de pilot; convertint-se en la primera pilot catalana i tercera espanyola. Aviat “aterrarà” al Prat per desenvolupar la seva carrera a l’Aeròdrom Canudas. L’any 35, rebria el títol d’instructora de vol, tot participant en la fundació de la Cooperativa de Treball Aeri i l’Escola Catalana d’Aviació.

Convertida en tota una celebritat, a l’esclatar la Guerra Civil fou mobilitzada per la Generalitat. Entre les seves accions destaca la instrucció a pilots republicans, on els ensenyava la tècnica de tombarella àeria, coneguda com “looping”. Malgrat no va participar al front, va traslladar amb l’avió Dragon ferits des del Front d’Aragó; així com evacuant als vençuts a França.

Exiliada a Tolosa i després a Anglaterra, es casarà amb el seu instructor de vol Josep Maria Carreras Dexeus, amb qui tindrà 2 fills. Aquest, combatrà a la Segona Guerra Mundial i rebrà el títol de Sir. Ella, no obstant, morirà el 2004 a Surrey (Anglaterra), sense haver tornat a pilotar.

En honor seu, el Prat li ha dedicat el nom d’una escola i una avinguda a l’Aeroport.

Imatge 1: Pepa Colomer (Viquipèdia.org)

Imatge 2: Pepa Colomer en la portada de La Vanguardia 22-01-1931 (La Vanguardia)

Imatge 3: Pepa Colomer disfressada de Mary Poppins, fent broma de l’ensurt que tingué de petita (La Vanguardia)

Imatge 4: Acte d’homenatge a Pepa Colomer a l’escola que porta el seu nom. A la fotografia la filla de la pilot, Montserrat Carreras, i la directora de l’escola Sandra Gallardo (fot. Inma Quesada)

Lluís Guilera Molas

Nascut al Prat el 1895, és fill de Maria Molas i Baldiri Guilera Mora, apotecari i jutge de pau. La seva vinculació amb la medicina estarà vinculada amb la família, amb la professió del pare i la futura activitat dels seus germans Josep i Baldiri, un farmacèutic i l’altre obstetre. 

Els episodis de tifus al Prat durant el 1915 l’acabaran avocant a estudiar medicina. Els seus bons resultats aviat el faran estudiar a Madrid i Alemanya, on s’especialitzarà en histologia. Ja de nou a Barcelona, el Dr. Guilera exercirà les seves funcions de metge al Hospital de la Magdalena, entre d’altres; i obrirà un laboratori al Carrer Avinyó dedicat a la histologia i a l’estudi de diferents patologies. En aquest context, apostarà per les innovacions que s’estaven donant contra el càncer i altres malalties, com per exemple amb l’adquisició per l’Hospital de Sant Pau de la primera bomba de cobalt de tot l’estat.

No obstant, la Guerra Civil aturarà aquest progrés. La seva vinculació amb Acció Catalana Republicana comportarà la seva depuració a la Universitat de Granada. L’any 44 adquirirà la Torre Bellesguard on instal·larà la seva residència i establirà una clínica oncològica. 

Dedicat també a la escriptura i la poesia, morirà el 5 de juny de 1969 fruit d’un càncer de bufeta. El seu fill Lluís es farà càrrec de la clínica i perllongarà la nissaga mèdica.

Imatge 1: Dr. Guilera (bellesguardgaudi.com)

-Imatge 2: Dr. Guilera cap al 1917 (galeriametges.cat)

Josep Pujol i Capsada

Nat a Reus el 1869 en una família de comerciants, estudiarà Medicina a Reus. Exercirà la seva professió per les comarques tarragonines, cassant-se amb Misericòrdia Font Martí i tenint sis fills.

Aterrarà al Prat el 1908 substituint el metge Segimon Salgot, del qual heretarà l’enemistat amb la classe caciquil, encarnada per
Pere Casanovas “l’esbirro”. Tant és així, que durant els primers anys perdrà bona part de la seva clientela. Dins d’aquests pacients, trobem el destacament carrabiner de la platja, els treballadors ferroviaris de la zona i els de la Papelera. La seva tasca mèdica cal ressenyar-la també en les diferents campanyes antipalúdiques en les que participà entre 1919-21.

Aviat entrarà en la vida política i cultural del poble, tot formant part del nou Centre Autonomista, del qual serà redactor a través del seu òrgan escrit, El Ressò. A més, els seus escrits sobre història i els seus dietaris ens permeten tenir una font històrica de primer ordre. 

El seu pas per la política hem de cercar-lo a la Dictadura de Primo de Rivera. Amb el nou règim es forma a sorteig una Junta Municipal de la qual, s’havia d’escollir un membre per ésser alcalde. Com la condició d’aquest membre escollit era tenir un títol superior, el Dr. Pujol fou l’únic possible; malgrat ser catalanista i republicà.

Durant les eleccions del 12/04/31 guanyarà l’alcaldia presentant-se per ERC, participant activament en la proclamació de la República. Durant la seva etapa al Consistori, fins l’agost com alcalde i fins el 1934 com a tinent alcalde, votarà en contra de l’expulsió dels jesuïtes, incentivarà l’ampliació de la Gran Via perquè arribés al Prat i haurà de fer front a la Vaga de la Seda de l’any 31; fet que marcarà la seva dimissió.

Durant la Guerra, la seva faceta mèdica es feu evident amb accions com la participació en la Creu Roja o en la ajuda de les famílies víctimes de la violència de rereguarda. Alhora, intentarà evitar la crema de l’Església, sense èxit. 

Tot i marxar del Prat un dia abans de l’entrada franquista, tornarà a casa seva dos dies després i serà detingut. Després de set mesos empresonat, serà absolt i depurat de la seva professió. El 1944, morirà amb 75 anys. 

Un ambulatori pratenc porta actualment el seu nom.

Josep Pujol Capsada (Fons Pujol Font)

Joan Lluís Pujol Font (1901-1963)

 Nascut el 1901 al Perelló, era fill de Josep Pujol i Capsada i de Misericòrdia Font i Martí; traslladant-se al Prat el 1908.

La tradició d’esquerres i catalanista del seu pare, metge del poble, el vessà per entrar-hi en contacte amb el Centre Autonomista, sent redactor del seu òrgan El Ressò i vocal de la Junta de la Joventut Nacionalista. Alhora, el 1924 es llicencià en Dret i exercirà d’advocat.

Vinculat a la vida política i social de Barcelona, participarà en la creació de Comercial Bonin, empresa farmacèutica en la que participarà també el seu germà Miquel.

El 1931 participarà en la fundació d’Esquerra Republicana de Catalunya, convertint-se en el seu primer Secretari General, càrrec que ocuparà un mes. Davant la proclamació de la República, serà ell qui comunicarà al seu pare, guanyador de les eleccions al Prat, els esdeveniments que s’estaven duent a terme a la Pl. Sant Jaume.

Seguirà present al partit, desenvolupant diferents càrrecs institucionals i col·laborà en diferents mitjans de premsa. Alhora, el trobarem present en la vida política del Prat, defensant la exportació agrícola a França, malgrat els contingents imposats; o amb la celebració dels Jocs Florals de 1934.

Durant la Guerra Civil, serà delegat de la Generalitat al Comitè Central de Proveïments i cònsol a Marsella. Un cop acabada la guerra, s’exiliarà a Cuba. Allà es casarà amb Lola Urrutia Lleó, amb qui tindrà un fill.

Juntament amb el seu germà Bonaventura comercialitzaren productes farmacèutics de Comercial Bonin tant a Cuba com a Estats Units. Tant és així, que treballarà per diferents empreses farmacèutiques americanes.

El 1963 morí d’un atac de cor a Massachussets.

Joan Lluís Pujol Font (Fons Familia Pujol Font)

Jocs Florals de 1934 a l’Artesà. D’esquerra a dreta: Joan Lluís Pujol, l’Alcalde Josep Gibert, el Conseller de Cultura Ventura Gassol, el metge Tomàs Pujol i el brigada Moisés Hernández (galeriametges.cat)

Lluís Serra i Giribert (1903-1939)

Nascut a Manresa el 1903, la seva prematura orfandat el portarà a traslladar-se a l’Horta de Sant Joan. Ja adult, arribarà al Prat per treballar a la Papelera Española, cassant-se amb Dolors Sancho Sabaté i tenint dos fills. 

Els inicis en la seva activitat sindical els trobem el 13 de gener de 1929, quan entra com a vocal del nou Sindicat Lliure Professional d’Obrers Paperers del Prat, sent el febrer del 31 nomenat president d’aquest ram. 

No obstant, aquesta activitat sindical virarà davant la prohibició dels Sindicats Lliures durant la República. És doncs que s’afiliarà a la UGT i dirigirà des de aquest sindicat el ram paperer.  

Amb l’esclat de la Guerra el 18 de juliol de 1936, s’afiliarà al PSUC, fundat pocs dies després, el 23. Arran del decret del 9 d’octubre per el que la Generalitat confiava als partits i sindicats locals reestructurar els consistoris, el dia 15 en Lluís Serra serà nomenat alcalde, junt amb 5 companys més del PSUC.

El Consistori canviarà lleugerament al desembre, mantenint-se Serra en el càrrec. El període d’alcaldia vindrà marcat per l’enfrontament a l’hora d’abordar mesures com la supressió de la prostitució a Cal Saboia, sancions a l’estat d’embriaguesa o l’obligatorietat al treball; incentivades per un comitè d’enllaç que s’havia format entre les joventuts de la FAI i de la UGT.

Finalment, el 18 de febrer de 1937 dimitirà i l’alcaldia anirà a parar a Eliseu Cols Miquel, ugetista d’ERC. Poc després marxarà de voluntari al front.

Fet presoner, serà traslladat a la presó Model, on passarà 83 dies. La matinada del 18 de novembre de 1939 serà afusellat al Camp de la Bota i el seu domicili i béns seran confiscats. 

El passat 7 d’abril el Consistori acordarà canviar el nom del Passeig Joan Carles I per Lluís Serra i Giribert; i instal·lar una placa al Saló de Plens homenatjant a ell i 3 regidors més afusellats.

Anton Martí i Piñol

 Nat el 1872 a Sant Quintí de Mediona, Anton Martí i Piñol aterrà a la parròquia pratenca el maig de 1905, substituint a mossèn Pau Benet, que estigué tres mesos com a rector per la mort de Benet Torres Soldevila. 

Les primeres accions que va dur a terme com a rector va ser propiciar l’arribada de les Germanes Carmelites al Prat i la fundació del col·legi Mare de Déu del Carme. Va desenvolupar diferents càrrecs de tresoreria a la Junta Local de Protecció de la Infància i a la Junta Local de la Beneficiència.

La seva rectoria visqué episodis com ara la primera visita pastoral d’un cardenal, el cardenal Casañas Pagès, però també d’altres més funestos com el 1907, l’any de les cinc riuades. A través de la Junta de Defensa d’Inundacions va incentivar una tasca de reconstrucció, com per exemple el retaule de 1693 que havia quedat malmès. 

Malgrat la seva popularitat amb accions de caritat i la seva influència en la vida social i política del poble, amb la formació del Centre Autonomista, escissió del Centre Artesà, molts feligresos van distanciar-se de la seva persona per les seves idees conservadores. Al·legant al Bisbat motius de salut, el 14 de juny de 1931 va abandonar la parròquia deixant pas a Mn. Josep Mª Homs.

L’any 1938, seria assassinat en lloc desconegut a la rereguarda republicana. Per aquesta condició de “caigut” del règim i per la seva vinculació amb la vila, el 1944 el consistori batejarà el Carrer de Bolós com Passatge Rector Martí i Piñol. 

Imatge 1: Mn. Martí i Piñol en la benedicció d’un pou artesià, propietat de Víctor Casanovas. A la seva esquerra, Aleix Aguilera Ginabreda, i a la seva dreta Albert Feu Guilera, ambdós alcaldes (Arxiu Gerard Giménez Mor)

Imatge 2: Mn. Martí i Piñol a la fàbrica de la Papelera Española (Fons Família Monés)