Nascut a Manresa el 1903, la seva prematura orfandat el portarà a traslladar-se a l’Horta de Sant Joan. Ja adult, arribarà al Prat per treballar a la Papelera Española, cassant-se amb Dolors Sancho Sabaté i tenint dos fills.
Els inicis en la seva activitat sindical els trobem el 13 de gener de 1929, quan entra com a vocal del nou Sindicat Lliure Professional d’Obrers Paperers del Prat, sent el febrer del 31 nomenat president d’aquest ram.
No obstant, aquesta activitat sindical virarà davant la prohibició dels Sindicats Lliures durant la República. És doncs que s’afiliarà a la UGT i dirigirà des de aquest sindicat el ram paperer.
Amb l’esclat de la Guerra el 18 de juliol de 1936, s’afiliarà al PSUC, fundat pocs dies després, el 23. Arran del decret del 9 d’octubre per el que la Generalitat confiava als partits i sindicats locals reestructurar els consistoris, el dia 15 en Lluís Serra serà nomenat alcalde, junt amb 5 companys més del PSUC.
El Consistori canviarà lleugerament al desembre, mantenint-se Serra en el càrrec. El període d’alcaldia vindrà marcat per l’enfrontament a l’hora d’abordar mesures com la supressió de la prostitució a Cal Saboia, sancions a l’estat d’embriaguesa o l’obligatorietat al treball; incentivades per un comitè d’enllaç que s’havia format entre les joventuts de la FAI i de la UGT.
Finalment, el 18 de febrer de 1937 dimitirà i l’alcaldia anirà a parar a Eliseu Cols Miquel, ugetista d’ERC. Poc després marxarà de voluntari al front.
Fet presoner, serà traslladat a la presó Model, on passarà 83 dies. La matinada del 18 de novembre de 1939 serà afusellat al Camp de la Bota i el seu domicili i béns seran confiscats.
El passat 7 d’abril el Consistori acordarà canviar el nom del Passeig Joan Carles I per Lluís Serra i Giribert; i instal·lar una placa al Saló de Plens homenatjant a ell i 3 regidors més afusellats.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada