Josep Pujol i Capsada

Nat a Reus el 1869 en una família de comerciants, estudiarà Medicina a Reus. Exercirà la seva professió per les comarques tarragonines, cassant-se amb Misericòrdia Font Martí i tenint sis fills.

Aterrarà al Prat el 1908 substituint el metge Segimon Salgot, del qual heretarà l’enemistat amb la classe caciquil, encarnada per
Pere Casanovas “l’esbirro”. Tant és així, que durant els primers anys perdrà bona part de la seva clientela. Dins d’aquests pacients, trobem el destacament carrabiner de la platja, els treballadors ferroviaris de la zona i els de la Papelera. La seva tasca mèdica cal ressenyar-la també en les diferents campanyes antipalúdiques en les que participà entre 1919-21.

Aviat entrarà en la vida política i cultural del poble, tot formant part del nou Centre Autonomista, del qual serà redactor a través del seu òrgan escrit, El Ressò. A més, els seus escrits sobre història i els seus dietaris ens permeten tenir una font històrica de primer ordre. 

El seu pas per la política hem de cercar-lo a la Dictadura de Primo de Rivera. Amb el nou règim es forma a sorteig una Junta Municipal de la qual, s’havia d’escollir un membre per ésser alcalde. Com la condició d’aquest membre escollit era tenir un títol superior, el Dr. Pujol fou l’únic possible; malgrat ser catalanista i republicà.

Durant les eleccions del 12/04/31 guanyarà l’alcaldia presentant-se per ERC, participant activament en la proclamació de la República. Durant la seva etapa al Consistori, fins l’agost com alcalde i fins el 1934 com a tinent alcalde, votarà en contra de l’expulsió dels jesuïtes, incentivarà l’ampliació de la Gran Via perquè arribés al Prat i haurà de fer front a la Vaga de la Seda de l’any 31; fet que marcarà la seva dimissió.

Durant la Guerra, la seva faceta mèdica es feu evident amb accions com la participació en la Creu Roja o en la ajuda de les famílies víctimes de la violència de rereguarda. Alhora, intentarà evitar la crema de l’Església, sense èxit. 

Tot i marxar del Prat un dia abans de l’entrada franquista, tornarà a casa seva dos dies després i serà detingut. Després de set mesos empresonat, serà absolt i depurat de la seva professió. El 1944, morirà amb 75 anys. 

Un ambulatori pratenc porta actualment el seu nom.

Josep Pujol Capsada (Fons Pujol Font)

Lluís Serra i Giribert (1903-1939)

Nascut a Manresa el 1903, la seva prematura orfandat el portarà a traslladar-se a l’Horta de Sant Joan. Ja adult, arribarà al Prat per treballar a la Papelera Española, cassant-se amb Dolors Sancho Sabaté i tenint dos fills. 

Els inicis en la seva activitat sindical els trobem el 13 de gener de 1929, quan entra com a vocal del nou Sindicat Lliure Professional d’Obrers Paperers del Prat, sent el febrer del 31 nomenat president d’aquest ram. 

No obstant, aquesta activitat sindical virarà davant la prohibició dels Sindicats Lliures durant la República. És doncs que s’afiliarà a la UGT i dirigirà des de aquest sindicat el ram paperer.  

Amb l’esclat de la Guerra el 18 de juliol de 1936, s’afiliarà al PSUC, fundat pocs dies després, el 23. Arran del decret del 9 d’octubre per el que la Generalitat confiava als partits i sindicats locals reestructurar els consistoris, el dia 15 en Lluís Serra serà nomenat alcalde, junt amb 5 companys més del PSUC.

El Consistori canviarà lleugerament al desembre, mantenint-se Serra en el càrrec. El període d’alcaldia vindrà marcat per l’enfrontament a l’hora d’abordar mesures com la supressió de la prostitució a Cal Saboia, sancions a l’estat d’embriaguesa o l’obligatorietat al treball; incentivades per un comitè d’enllaç que s’havia format entre les joventuts de la FAI i de la UGT.

Finalment, el 18 de febrer de 1937 dimitirà i l’alcaldia anirà a parar a Eliseu Cols Miquel, ugetista d’ERC. Poc després marxarà de voluntari al front.

Fet presoner, serà traslladat a la presó Model, on passarà 83 dies. La matinada del 18 de novembre de 1939 serà afusellat al Camp de la Bota i el seu domicili i béns seran confiscats. 

El passat 7 d’abril el Consistori acordarà canviar el nom del Passeig Joan Carles I per Lluís Serra i Giribert; i instal·lar una placa al Saló de Plens homenatjant a ell i 3 regidors més afusellats.