diumenge, 5 de maig del 2024

Ferran Puig (1815 – 1901)

Ferran Puig i Gibert neix a Girona el 1815, tot i que aviat el trobem a Barcelona regentant amb 17 anys una tenda tèxtil. El tèxtil el portarà el 1838 a obrir una fàbrica a Sant Andreu del Palomar, un negoci que prosperarà i del qual es retirarà el 1882 amb la formació posterior de la famosa Fabra y Coats. 

Amb aquest capital invertirà en el sector agrícola, participant en la construcció del Canal d’Urgell. El contacte amb el Prat serà l’any 1854, quan heretarà de la seva mare la finca de Cal Saio. Aquesta finca de 150 mujades serà el primer pas per establir una política de compra entorn el districte de la Bunyola. S’aprofitarà de les desamortitzacions i de les lleis de poblament rural; sobretot la de 1868, que li permetrà obtenir uns beneficis cabdals en les seves possessions cada vegada més nombroses. Tant és així que a inicis dels 70 és el segon major propietari del Prat, l’any 75 el 7è major contribuent català i el 80 el major propietari del Prat.

El seu èxit agrícola passa per:

1. La construcció de moltes masies, de les quals establia masoveries; generant una gran xarxa clientelar.

2. Bombament d’aigua del riu al districte de la Bunyola, on concentrà les seves terres.

3. Potenciament de la vinya, però apostant pel farratge i el blat.  

Per tal de canalitzar el seu èxit al Prat, impulsà la construcció del primer pont al Prat, el Pont de Ferran Puig el 1873. Aquest pont de pagament permetia l’exportació de la collita cap a la capital.

Del Partit Liberal, serà Regidor de Barcelona i Senador del Regne; influenciant en la vida política i social del Prat d’una forma caciquista. 


Ferran Puig (Arxiu Foment del Treball)



diumenge, 7 d’abril del 2024

Casa Gomis

El patrimoni arquitectònic pratenc conserva petits tresors amagats que no prenen valor fins que un factor extern el posa damunt de la taula. És el cas de la Casa Gomis, que saltarà a la llum davant les darreres intencions d’ampliar la tercera pista de l’Aeroport. Fins aquell moment, i degut a la titularitat privada, la casa ha passat desapercebuda completament.

La Casa Gomis cal ubicar-la en la finca de la Ricarda, una gran parcel·la privada on la família Bertrand ha fet i desfet des del s. XIX. Inés Bertrand Mata, filla d’Eusebi Bertrand, es casa amb l’enginyer Ricard Gomis. Aquest era afeccionat a l’art i durant el franquisme incentivà la trobada d’artistes catalans que formaren el CLUB49.[1] D’aquesta manera, el matrimoni Gomis-Bertrand pretengué crear un lloc de creació artística i alhora construir-se una residència a la finca d’estiueig dels Bertrand.

El projecte anà a parar a l’arquitecte exiliat a Amèrica Antoni Bonet Castellana. Entre 1949 i 1956 l’arquitecte projectà un edifici racionalista enmig de la pineda de la Ricarda, vora l’estany. Finalment, la també anomenada La Ricarda fou inaugurada el 1963.

És una casa totalment asimètrica, amb cossos d’una sola planta. És coneguda també com La Casa del Vidre per el gran ús que se’n fa d’aquest. Els mòduls s’uneixen a través d’un gran menjador i destaca el caràcter racionalista del mobiliari i el disseny. Pensada expressament, la casa acollí el Club49 i els seus actes musicals i teatrals.

L’any 2021, amb l’atmosfera de l’ampliació de l’Aeroport, es va declarar Bé cultural d'interès nacional, una forma de blindar-la i reconèixer la seva importància arquitectònica.


Imatge 1: Pati de la Casa Gomis el 2015 (fot. Josep Bracons)


Imatge 2: Casa Gomis (El Periódico de Catalunya)


Imatge 3: Casa Gomis (Revista Sàpiens)






[1] El CLUB49 va ser una associació artística que durant tot el franquisme volia fer arribar l'art de les avantguardes a la societat catalana.

dimarts, 19 de març del 2024

Arxiu Amics del Prat - Fons Hemerogràfic


ARXIU AMICS DEL PRAT - FONS HEMEROGRÀFIC

L’hemeroteca que ha anat recollint Amics del Prat al llarg de la seva història inclou tota mena de revistes, periòdics, butlletins, anuaris i altres fonts hemeogràfiques que ens permeten resseguir la història d’altres associacions i col·lectius a través de la seva producció periòdica. 

Entre aquest fons trobem clàssics periòdics com “Periòdic Delta” o la revista municipal editada per l’Ajuntament. Però també trobem premsa que va desaparèixer i que avui constitueix una relíquia documental, com ara “Prat, portavoz de la vida local” o “Spatina: butlletí naturalista del delta del Llobregat”. Es conserven butlletins i anuaris generats pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i pel mateix Amics del Prat a través de “Lannaria” o la “Xarxa d’Altaveus”.

Són alguns dels exemples del ric fons hemerogràfic de l’arxiu, que permeten a l’historiador aprofundir en la història a través d’una font primària molt important: la premsa.















dimarts, 12 de març del 2024

Inauguració de l’exposició i presentació del llibret sobre el 150è aniversari del Pont de Ferran Puig

El dijous 14 de març, a les 19 hores, inaugurarem una exposició que hem fet sobre el Pont de Ferran Puig i presentarem també un llibret que hem elaborat sobre la història del pont.

L’acte d’aquesta doble presentació, que organitzarem al nostre local, el dividirem en dues parts. Primer farem una xerrada i després una lectura de poemes:

Xerrada sobre el Pont de Ferran Puig i el que va significar per al Prat de l’època, a càrrec de Joan Camps, economista, Pau Rodriguez, historiador, i Felip Neri Gordi, arquitecte.

Lectura de poemes del llibret editat per Amics d’El Prat el 1973, amb motiu del centenari del Pont de Ferran Puig, a càrrec de l’actriu Àngela Jové i de Jesús García, president de Tintablava.



diumenge, 3 de març del 2024

Can Peixo Vell

La història d’aquesta masia cal remuntar-la al s. XVI, quan el territori pratenc estava dividit per la Riera Vella. A la banda del Prat de Sant Boi, l’any 1510, el noble barceloní Vicent Amell compra unes terres al Bisbat de Barcelona. A la propietat aviat s’aixeca un gran mas senyorial de pedra tallada, finestrals gòtics i un gran mur per contenir les riuades. Coneguda com la Torre de mossèn Amell, la gran finca de 186 mujades batejarà el mas també amb el nom de Torre Gran. 

La gran heretat arribà a tenir al llarg dels segles petites masies sufragànies: Casa Xica (Cal Xic d’en Donyanna), Casa Nova (Can Donyanna) i la possible Ermita de Sant Pau (Ca l’Ixo). L’agost de 1556 dues mujades de la finca van ser cedides per a construir la Parròquia de Sant Pere i Sant Pau.

La gran masia que, juntament amb la Torre Gran, dirigia la vida política i social del Prat, va patir una reforma considerable el 1702. Durant els segles XVI, XVII, XVIII i XIX pertanyerà a les famílies Llobregat, Santjoan i Ponsich.

Com a curiositat, el nom de Peixo vindria de la família masovera. Els Busquets, que menaran la casa durant 450 anys, tenien per costum anar a pescar peixos pels canals del Prat. El malnom de Peixo acompanyarà els Busquets, que construiran una masia més al nord de la finca, l’any 1931: Can Peixo Nou. 

Precisament als anys 30, la darrera propietària Maria Pilar de Ponsich i Sarriera va vendre el Fondo d’en Peixo per ésser urbanitzat. L’any 35 la finca serà comprada per la companyia ferroviària MZA i l’any 57 la masia serà enderrocada. De la masia, però, resten els finestrals gòtics que es van poder salvar i actualment resten al Fondo d’en Peixo i a la Torre Muntadas. 


Imatge 1: Can Peixo Vell als anys 1910-20 (AMEP)


Imatge 2: Finestrals gòtics de Can Peixo Vell als Jardins de la Torre Muntadas el 2023 (Fons Pau Rodríguez Cabanach)


Imatge 3: Capitell dels finestrals gòtics als Jardins de la Torre Muntadas el 2023 (Fons Pau Rodríguez Cabanach)


Imatge 4: Inscripció de la façana de Can Peixo Vell als Jardins de la Torre Muntadas el 2023 (Fons Pau Rodríguez Cabanach)


Imatge 5: Localització de Can Peixo Vell


dimecres, 14 de febrer del 2024

Arxiu Amics del Prat - Medalles Joan Reverter

ARXIU AMICS DEL PRAT - MEDALLES JOAN REVERTER

Joan Reverter Praxedes (1956-1977) va ser un atleta pratenc que va morir molt jove, amb 21 anys, en un accident al Garraf.

El seu fons personal va anar a parar a Amics del Prat i el 2020 es va donar a l'Arxiu Municipal del Prat. No obstant això, l'entitat encara conserva els diferents premis i medalles que va guanyar la jove promesa atlètica en campionats nacionals i internacionals.

Va debutar el 1969 en el cros "Contamos contigo", i el seu darrer campionat va ser el 1976 al Campionat d'Espanya per clubs, quan feia el servei militar.

En homenatge al jove atleta Amics del Prat va batejar una de les seves sales com "sala Joan Reverter"










Arxiu Amics del Prat - Biblioteca

ARXIU AMICS DEL PRAT - BIBLIOTECA

En el marc de les pràctiques de màster que estic realitzant a Amics d'El Prat un dels projectes que realitzarem és donar a conèixer l'arxiu d'aquesta entitat cultural nascuda l'any 1955. Durant aquestes setmanes anirem publicant diferents mostres del que podem trobar al seu arxiu

En aquest cas mostrem un petit recull de la biblioteca de l'entitat. En ella podem trobar tota mena de llibres antics de diversos gèneres. Majoritàriament trobem clàssics de la literatura universal, geografia, art i cultura general.

A més, compta amb un gran fons bibliogràfic d'història local i general. Hem de tenir present que moltes persones vinculades amb la historiografia han colaborat amb aquesta entitat. Molts d'aquests llibres estan descatalogats i costa trobar-los a la venda o en altres biblioteques.

És per això que qualsevol investigador té a Amics del Prat un interessant fons bibliogràfic. Les fotografies són un petit exemple de la diversitat dels seus prestatges.