El nomenclàtor i la història

El ple municipal de gener va comptar amb la participació de la plataforma “Esborrem el feixisme”, per tal de retirar quatre noms del nomenclàtor pratenc, vinculats amb el franquisme. 

La relació espai-memòria és un vell debat històric. Hom associa l’espai que l’envolta d’un passat i una memòria col·lectiva, i per aquest motiu els nostres carrers porten un nom i no són numerats com sí succeeix en altres espais —qui treballi a la Zona Franca ja sap de què parlo. Tradicionalment, el nom d’un carrer ha respost a una voluntat política i no és d’estranyar, doncs, que encara restin noms hereus de la dictadura. 

Més enllà del complex debat historiogràfic sobre la matèria i sobre els quatre noms que passaran a examen de la Comissió del nomenclàtor, voldria proposar un exercici de reflexió pels següents carrers: 

C. de Jaume Casanovas: Dedicat al terratinent Jaume Casanovas Parellada (1844-1911). Fill de masovers, va embarcar-se cap a Cuba d’on va tornar ric i casat. Ningú coneix l’origen de la seva fortuna —les fonts apunten al negoci de drassanes de la família de la seva esposa veneçolana—però la rumorologia apunta a un passat negrer, com molts altres indians catalans. Al Prat, va invertir en l’agricultura i va esdevenir el cacic per antonomàsia. El  seu nom va substituir el de Carretera de la Bunyola, districte on hi tenia les propietats.

C. de Ferran Puig: Dedicat a Ferran Puig Gibert (1815-1901), un industrial gironí que va triar el Prat per diversificar el negoci i explotar les terres de la Bufera. Representa la figura del cacic, igual que Casanovas, però el seu pas pel Prat és d’uns anys abans. El seu nom va substituir el de Carretera de la Bufera, districte on hi tenia les propietats.

Pl. Espanya: Nascuda com una perllongació del carrer Major, és un nexe d’unió entre aquest i la Rambla (Av. J.A. Clavé). Durant la República va rebre el nom de pl. de la Mancomunitat, durant la Guerra Civil pl. Durruti, i durant el franquisme fins avui plaça d’Espanya. Tot i així, encara algú la recorda com la plaça dels autobusos, ja va ser el primer lloc d’on es van fletar autobusos cap a Barcelona. 

C. Centre: Aquest nom fa referència al Centre Artesà, entitat cultural nascuda el 1883 però que el 1919 va patir una ruptura ideològica entre els artesanistes i els autonomistes. Els primers, representats del caciquisme i el Partit Vell, el 1920 van homenatjar Àngel Guimerà. Els autonomistes, aleshores al govern, van dedicar el carrer de davant del Centre Artesà carrer d’Àngel Guimerà. El 1939 les autoritats franquistes van suprimir aquest nom, degut a la catalanitat que representava, i van batejar-lo calle del centro, del Centro Artesano. 

Són alguns carrers que ens permeten reflexionar sobre l'espai i la memòria. Altres podrien ser l'av. Pare Andreu de Palma, c. Manuel Bertrand, etc. La història és interpretable i això la converteix sovint en una arma política. Des de la historiografia cal que tractem aquests debats.

Màquina de Cal Patrici

La Màquina de Cal Patrici és una de les poques masies que encara resten dempeus al Polígon Industrial Pratenc. Situada a l’antic curs del riu i prop de l’antic estany de la Messeguera, seria construïda el 1901 a càrrec de Jaume Casanovas. 

Construïda a la finca de Patrici Mèlich Company, disposava d’una màquina de vapor que tenia per objecte bombar l’aigua del riu per regar els camps. El mateix objectiu tenia la masia de Cal Fernando (l’altre masia que resta dempeus al costat del Mandela), d’aquí que la Màquina de Cal Patrici es coneix també com la Segona Màquina.

La casa, de 300 m2, s’estructura en una planta baixa, pis, porxo, golfes, un estable i un cobert on hi havia la màquina de vapor. Trobem una imatge de Sant Joan Baptista en un dels laterals de la casa i a la façana les inicials “JC”, de Jaume Casanovas, i “1907”, data en que fou reformada. 

La peculiaritat d’aquesta masia és haver sobreviscut a la industrialització de la Bunyola i el desviament del riu. La masia, el seu hort i el Camí de Cal Patrici que voreja l’antiga llera del riu són la pervivència d’un passat agrícola avui rodejat pel polígon industrial. 

Imatge 1: Màquina de Cal Patrici (Jaume Castell Riera)

Imatge 2: Màquina de Cal Patrici (obra “Fotografies de Colita”)

Imatge 3: Màquina de Cal Patrici (dibuix Joan Jordà Domènech)

Imatge 4: Màquina de Cal Patrici 11/2022 (fot. Pau Rodríguez Cabanach)

Imatge 5: Màquina de Cal Patrici 11/2022 (fot. Pau Rodríguez Cabanach)

Imatge 6: Localització Màquina de Cal Patrici

Cal Truco

Situada prop de l’antiga desembocadura del riu, aquesta masia de 1920 era el punt més oriental on arribaven les possessions d’en Jaume Casanovas.

Amb les inicials del seu promotor a la façana (JC), aquesta casa de planta basilical, noucentista i d’estil senyorial contava amb porxos, pis, golfes i estable. Les 8 mujades que tenia inicialment es dedicaven majoritàriament a l’alfals per les vaques que hi tenien a la finca. 

Al mas s’accedia per el conegut Camí de Cal Truco, que vorejava l’antiga llera del Llobregat des de la Màquina de Cal Patrici fins a la masia de Cal Truco.

Als anys 70 s’habilità un restaurant de menjar casolà, en el qual molts pratencs anaven fins i tot amb un servei d’autobús exclusiu per aquest afer, a càrrec de Pere Ferrés Bonastre.  

No obstant, la seva situació propera al mar feu que poc a poc el mar s’anés empassant la terra. D’aquesta manera, i davant la industrialització d’aquest terreny, fou enderrocada el 8 de maig de 1996, ja en estat ruïnós.

L’avanç del mar, no obstant, seria recuperat per la construcció del ZAL pratenc, arribant a recuperar 1 km fins el nou moll industrial.

Dibuix de Cal Truco (Joan Jordà Domènech)

Cal Truco (pladebarcelona.cat)

Localització de la masia (icgc.cat)

Cal Truco l'hivern de 1995, poc abans de l'enderroc (fot. Jaume Castell Riera)

Colònia Casanovas

 L’any 1876, l’indià Jaume Casanovas Parellada adquireix la finca de Cal Gravat, propietat del Marquès de Riera, on els seus pares feien de masovers i on ell mateix havia nascut. En aquell moment, la finca comprenia 294 mujades, de les quals 8 eren pinedes i 107 erms. La finca comprenia Can Fabró, Cal Cargolí, Cal Sabé, Torre Llunell i Les Vint.

L’any 87, començarà a estructurar una colònia agrícola en tota regla; construint cases per a jornalers, un molí, graners, quadres, etc. A més, instal·larà una central pròpia de llum amb gas carbur, instal·lant alhora el primer telèfon del Prat. 

A més a més de la explotació agrícola i lletera, en Casanovas decidirà viure allà també, tot enderrocant la vella masia de Cal Gravat i construint una torre de dos pisos, amb balconada, terrat, miranda i planta baixa. 

L’evolució de la colònia començarà amb una modesta producció de la vinya i d’arbres fruiters, mentre alhora es dedica a contractar més jornalers, adquirir bestiar i noves eines i màquines. Els primers grans cultius, però, seran de blat de moro, pastanagues i alfals.

Com a dada d’interès, l’any 91 en Casanovas pagava el jornal masculí a 13 rals i el femení a 10.

Amb una considerable expansió territorial, annexionant-se la finca viladecanenca de Can Sabadell, comprarà una locomotora de vapor i estructurarà un desguàs d’aigua, que anirà a parar a l’Estany del Remolar.

El sanejament i utilització dels camps a través de les tècniques de rasa oberta i de rompuda popularitzaran la colònia per el seu èxit de rendiment en la producció. 

No obstant, la finca destacarà per dos motius claus:

El primer, per la seva comercialització de llet. La Colònia esdevé una de les majors productores de llet per Barcelona; llet produïda per vaques de raça holandesa, considera en aquell moment una llet de luxe.

El segon és el seu paper en el descobriment de pous artesians. Davant les grans quantitats d’aigua que es necessitava, Jaume Casanovas perforarà la seva finca, trobant-ne aigua artesiana el 1893.

Imatge 1: Torre de la Colònia

Imatge 2: Vistes aèries de la colònia (fot. cedida per Xavier Pascual Vallespí)

Imatge 3: Vistes aèries de la colònia (fot. cedida per Xavier Pascual Vallespí)

Imatge 4: Vistes aèries de la colònia (fot. cedida per Xavier Pascual Vallespí)

Imatge 5: Etiqueta comercial de la Colònia Casanovas