Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Estany de la Ricarda. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Estany de la Ricarda. Mostrar tots els missatges

diumenge, 7 d’abril del 2024

Casa Gomis

El patrimoni arquitectònic pratenc conserva petits tresors amagats que no prenen valor fins que un factor extern el posa damunt de la taula. És el cas de la Casa Gomis, que saltarà a la llum davant les darreres intencions d’ampliar la tercera pista de l’Aeroport. Fins aquell moment, i degut a la titularitat privada, la casa ha passat desapercebuda completament.

La Casa Gomis cal ubicar-la en la finca de la Ricarda, una gran parcel·la privada on la família Bertrand ha fet i desfet des del s. XIX. Inés Bertrand Mata, filla d’Eusebi Bertrand, es casa amb l’enginyer Ricard Gomis. Aquest era afeccionat a l’art i durant el franquisme incentivà la trobada d’artistes catalans que formaren el CLUB49.[1] D’aquesta manera, el matrimoni Gomis-Bertrand pretengué crear un lloc de creació artística i alhora construir-se una residència a la finca d’estiueig dels Bertrand.

El projecte anà a parar a l’arquitecte exiliat a Amèrica Antoni Bonet Castellana. Entre 1949 i 1956 l’arquitecte projectà un edifici racionalista enmig de la pineda de la Ricarda, vora l’estany. Finalment, la també anomenada La Ricarda fou inaugurada el 1963.

És una casa totalment asimètrica, amb cossos d’una sola planta. És coneguda també com La Casa del Vidre per el gran ús que se’n fa d’aquest. Els mòduls s’uneixen a través d’un gran menjador i destaca el caràcter racionalista del mobiliari i el disseny. Pensada expressament, la casa acollí el Club49 i els seus actes musicals i teatrals.

L’any 2021, amb l’atmosfera de l’ampliació de l’Aeroport, es va declarar Bé cultural d'interès nacional, una forma de blindar-la i reconèixer la seva importància arquitectònica.


Imatge 1: Pati de la Casa Gomis el 2015 (fot. Josep Bracons)


Imatge 2: Casa Gomis (El Periódico de Catalunya)


Imatge 3: Casa Gomis (Revista Sàpiens)






[1] El CLUB49 va ser una associació artística que durant tot el franquisme volia fer arribar l'art de les avantguardes a la societat catalana.

diumenge, 1 de gener del 2023

Estany de la Ricarda

Aquesta llacuna de 29 Ha la trobem ubicada a la finca homònima, en un triangle imaginari que podríem situar entre la Torre de la Ricarda, el Semàfor i el Centre de Vela. 

La hipòtesi tradicional sobre la formació d’aquest estany, a l’igual que la seva veïna la Magarola, és a través de l’antic Braç Ricarda, una bifurcació que es trencà del riu Llobregat la tardor de 1661.

L’estany com a tal el començarem a veure representat en els mapes a finals del s. XVIII, amb el nom l’any 1762 de “Estañ de Ricarden”. Més endavant, el 1779, un document tractarà la “Llacuna Ricarda” dins de les terres del Mas d’en Sayol.

La forma d’aquell estany primitiu anirà variant a causa de diferents riuades, donant-se casos de la unió d’aquest amb l’Estany de L’Illa. Tanmateix, la forma fins el s. XX, segons Ramon Planas, seria semblant a una mà supina amb uns dits fent de braços gairebé homogenis. Aquests braços es veieren condicionats per nous canals agrícoles que hi desembocaven en ells. 

No obstant, l’acció humana a la llacuna es veurà accelerada el s. XX, canviant la forma d’aquesta. Els braços foren escurçats per guanyar terres de conreu i el braç més al nord fou allargat per fer un embarcador a tocar de la nova Torre de la Ricarda. La presència humana en aquest indret, residència de la família Bertrand, es veurà incrementada per activitats com ara les trucades d’anguila, la caça o la barca. 

Malgrat això, la llacuna constitueix un dels pocs espais del Delta que han perviscut inalterats des del s. XVII, essent clau per la regeneració de l’Aqüífer Superficial del Delta. Aquesta situació excepcional fa d’aquest indret un refugi únic de flora i fauna, d’espècies úniques a Catalunya i de pas d’aus migratòries.

L’estany a dia d’avui és notícia per la intenció d’ampliar la tercera pista de l’Aeroport, que arribaria fins la llacuna mateixa.


Vista aèria de la llacuna (Google Maps)


Primera referencia a l’estany el 1764, al mapa de Francesc Xavier de Garma.


Vista aèria dels estanys de la Ricarda i l’Illa el 1956 (icgc.cat)


El Delta cap al 2000 (La Riuada)


L’estany (lannarie.blogspot.com)


Una trucada d’anguila a l’estany (fot. Joaquim Torrent Pérez)