Joaquim Cabané Pugés

JOAQUIM CABANÉ PUGÉS

Nascut el 1903 fill de Rossend Cabané Parellada i Joaquima Pugés Pallerola, comerciants, cursarà estudis tècnics a l’Escola Industrial de Barcelona. 

Els seus primers passos en la vida cultural del poble els trobem col·laborant a L’Avenç, òrgan de les joventuts del Centre Artesà, i en la constitució de la secció local de Pomell de Joventut, una associació catòlica juvenil i catalanista. És a partir dels anys 20 quan el trobem participant en diferents Jocs Florals i formant part del món sardanista. Aficionat a l’aviació, va ser membre de l’Aeronàutic Club del Prat i va participar en diferents concursos arreu de Catalunya.

El 1927 es cassarà amb Eulàlia Munné Pujals, amb qui tingué dues filles, Maria i Montserrat. Més enllà de l’activitat associativa, trobem en Cabané com el promotor l’any 31 d’un molí de gra al Carrer Maurici Vilomara (aleshores Carrer Pecero), del qual hi produí a partir de 1936 un puré que anomenà “crema d’arròs”. 

Simpatitzant del catalanisme conservador, formarà part del partit Acció Catalana. Soci del Casal Català, entitat hereva del dissolt Centre Autonomista, el 1934 esdevindrà secretari local de Lliga Catalana. Durant la guerra la seva dona i filles anaren a Torrelles mentre ell, malalt de tifus, va poder evitar anar al front. 

L’activitat molinera l’acompanyà durant la postguerra, arribant a comercialitzar durant uns anys pinsos compostos. A més, s’encarregà de la secció local d’Auxilio Social. Seguí formant part de la vida associativa a través del moviment sardanista i la literatura, entre d’altres activitats.

Morirà als 64 anys el 21 de desembre de 1967.

Joaquim Cabané a l’Aeròdrom Militar (“Joaquim Cabané i el seu combat per la cultura”)

Família Cabané Munné 1940 (“Joaquim Cabané i el seu combat per la cultura”)

Joaquim Cabané Pugés el 1950

Anunci publicitari dels purés de Joaquim Cabané (Noticiari Pratenc nº 35 14-6-36)

Pepa Colomer

Mari Pepa Colomer i Luque nasqué a Barcelona el 13-03-1913. Filla de fabricants de teixits, estudiarà a La Bonne, un centre aleshores de formació i estudi per a les dones. La seva dèria per volar la portarà de petita a saltar del balcó de casa seva, tot emulant ser Mary Poppins.

Amb només 18 anys, i esperonada per son pare, obtindrà la llicència de pilot; convertint-se en la primera pilot catalana i tercera espanyola. Aviat “aterrarà” al Prat per desenvolupar la seva carrera a l’Aeròdrom Canudas. L’any 35, rebria el títol d’instructora de vol, tot participant en la fundació de la Cooperativa de Treball Aeri i l’Escola Catalana d’Aviació.

Convertida en tota una celebritat, a l’esclatar la Guerra Civil fou mobilitzada per la Generalitat. Entre les seves accions destaca la instrucció a pilots republicans, on els ensenyava la tècnica de tombarella àeria, coneguda com “looping”. Malgrat no va participar al front, va traslladar amb l’avió Dragon ferits des del Front d’Aragó; així com evacuant als vençuts a França.

Exiliada a Tolosa i després a Anglaterra, es casarà amb el seu instructor de vol Josep Maria Carreras Dexeus, amb qui tindrà 2 fills. Aquest, combatrà a la Segona Guerra Mundial i rebrà el títol de Sir. Ella, no obstant, morirà el 2004 a Surrey (Anglaterra), sense haver tornat a pilotar.

En honor seu, el Prat li ha dedicat el nom d’una escola i una avinguda a l’Aeroport.

Imatge 1: Pepa Colomer (Viquipèdia.org)

Imatge 2: Pepa Colomer en la portada de La Vanguardia 22-01-1931 (La Vanguardia)

Imatge 3: Pepa Colomer disfressada de Mary Poppins, fent broma de l’ensurt que tingué de petita (La Vanguardia)

Imatge 4: Acte d’homenatge a Pepa Colomer a l’escola que porta el seu nom. A la fotografia la filla de la pilot, Montserrat Carreras, i la directora de l’escola Sandra Gallardo (fot. Inma Quesada)

Lluís Guilera Molas

Nascut al Prat el 1895, és fill de Maria Molas i Baldiri Guilera Mora, apotecari i jutge de pau. La seva vinculació amb la medicina estarà vinculada amb la família, amb la professió del pare i la futura activitat dels seus germans Josep i Baldiri, un farmacèutic i l’altre obstetre. 

Els episodis de tifus al Prat durant el 1915 l’acabaran avocant a estudiar medicina. Els seus bons resultats aviat el faran estudiar a Madrid i Alemanya, on s’especialitzarà en histologia. Ja de nou a Barcelona, el Dr. Guilera exercirà les seves funcions de metge al Hospital de la Magdalena, entre d’altres; i obrirà un laboratori al Carrer Avinyó dedicat a la histologia i a l’estudi de diferents patologies. En aquest context, apostarà per les innovacions que s’estaven donant contra el càncer i altres malalties, com per exemple amb l’adquisició per l’Hospital de Sant Pau de la primera bomba de cobalt de tot l’estat.

No obstant, la Guerra Civil aturarà aquest progrés. La seva vinculació amb Acció Catalana Republicana comportarà la seva depuració a la Universitat de Granada. L’any 44 adquirirà la Torre Bellesguard on instal·larà la seva residència i establirà una clínica oncològica. 

Dedicat també a la escriptura i la poesia, morirà el 5 de juny de 1969 fruit d’un càncer de bufeta. El seu fill Lluís es farà càrrec de la clínica i perllongarà la nissaga mèdica.

Imatge 1: Dr. Guilera (bellesguardgaudi.com)

-Imatge 2: Dr. Guilera cap al 1917 (galeriametges.cat)

Rosa Ribas Parellada

Nascuda el 1846 a Cal Xirivit (també coneguda com Cal Quintana), era filla de Pere Ribas Casanovas, masover de la dita masia propietat del Baró de Prado Hermoso, Joan Clarós de Ferran. Més enllà de la masoveria, la família Ribas estarà emparentada al futur terratinent Jaume Casanovas i a l’industrial Pau Ribas, amb fàbriques a Gràcia i Rubí. 

Germana de l’agrimensor i secretari municipal Francesc Ribas, Rosa Ribas ha estat protagonista en la història pratenca per ésser la primera mestra nacional per a nenes al poble. Amb seu al Carrer Major, l’escola pública arribà a tenir una seixantena de nenes l’any 1875; on s’ensenyava catecisme, regles bàsiques d’alfabetització i feines de la llar. Aquest fet no s’entén sense la Llei Moyano de 1857, que establia l’escolarització obligatòria per a nens i nenes. 

Es cassarà amb Joan Farrés i Serra, de Cal Mariano Vell, i tindrà tres fills. Fruit del tercer part, morirà el 1886 amb 40 anys a causa de les febres puerperals. 

En homenatge a la seva tasca pedagògica, l’any 1969 un dels carrers que delimitaria l’Institut Baldiri Guilera es batejarà amb el seu nom. 

Imatge 1: Rosa Ribas Parellada (elprat.cat) 

Coronel Sanfeliu (1839-1899)

El dia 1 de novembre de 1839 naixia al Prat Jaume Sanfeliu Codina, fill de pagesos. Aviat orfe de pare, es trasllada amb la seva mare a Sant Martí de Provençals, a l’anomenat Hostal de la Meta. 

Allà treballarà a la fàbrica “Prat de Fusta” i amb 17 anys, durant el Bienni Progressista, participarà en la revolta obrera de 1856; lliurant-se de l’afusellament gràcies a la intervenció de l’amo de la fàbrica on treballava. 

Dos anys després, el 20 de març de 1858, embarcarà com a voluntari cap a Cuba. El seu pas per per Mèxic i a la Guerra de Santo Domingo el portarà a participar en diversos combats a les ordres dels generals Primo de Rivera i Gándara, arribant a ser ascendit en dos anys a sergent. Caigut malalt en l’expedició a Montecristi, tornarà a Cuba i no serà fins 1864 quan tornarà a la Península.

Passant pels batallons de Tarragona, Toledo, Barcelona i Sevilla, s’enrolarà al Batalló de Voluntaris Caçadors de Barcelona per tornar de nou a Cuba. En el marc de la Guerra dels Deu Anys de Cuba, serà ascendit a capità i alhora caurà ferit a Santa Gertrudis. L’any 74, l’ascendiran a tinent coronel i degut a les seves ferides tornarà a la Península l’any 76. 

A Catalunya serà Comandant Militar de Tremp, la Seu d’Urgell, Reus i Terrassa, tornant a Ultramar com a Governador del 5è districte de Mindanao (Filipines). El 1888 es retirarà de la carrera militar tornant a Sant Martí de Provençals, on morirà el 17 de febrer de 1899 a Barcelona.

Que sapiguem, és el pratenc amb major graduació militar i aquest fet el portarà a tenir el nom d’una avinguda al nostre poble i una escultura de 1976, actualment retirada. 

-Imatge 1: Retrat del coronel, obra de Josep Bages Jané, dins de la Casa de la Vila, actualment retirat (elprat.cat)