Guerra dels Matiners al Prat (1846-49)

GUERRA DELS MATINERS AL PRAT

La Guerra dels Matiners (1846-1849), o Segona Guerra Carlina, s’emmarca dins de les anomenades Guerres Carlines, un conflicte que enfrontà dos bàndols pel tron d’Espanya; tenint els reialistes (Isabel II) i els carlins (Infant Carles).

El Delta no s’escaparà d’aquesta segona carlinada, en la qual federalistes republicans i carlins s’unien en contra de la política centralitzadora d’Isabel II.

El Prat, amb una església fortificada, va ser guarnicionada per carrabiners de Gavà ja que tenia un amarg record de saquejos durant la 1a carlinada. Al marxar el destacament carrabiner, arribaren les tropes carlines i republicanes.

Aquestes, al arribar, exhortaven als consistoris una quantitat de diners, que durant el 1848 arribà a 20.000 rals per incursió.

En una d’aquestes darreres incursions arribà al Prat el Noi Baliarda, republicà revolucionari de Sant Andreu del Palomar. La seva partida, que arribà l’abril de 1849 amb 40 homes, exigí nous pagaments al poble. Però al no rebre’ls i no trobar als regidors, decidiren raptar les dones d’aquests i anar cap a Viladecans.

A La Gent del fang, el Dr. Codina reprodueix un testimoni de la època: “Entre las siete y las ocho de esta mañana se ha presentado en este pueblo una partida que habiendolo circumbalado y sorprendido a algunos individuos de Ayuntamiento les han tenido presos. En el entretanto han exigido a algunos vecinos algunes cantidades que se han llebado imponiendo pena de la vida y otras amenazas crueles que orrorizan”.

-Imatge 1: Batalla del Pasteral del 1849, que posà fi al conflicte i on resultà ferit el general carlí Ramon Cabrera, conegut com el “Tigre del Maestrat” (wikipedia.org).

Bandolers al final de la 1a Guerra Carlina

L’estiu de 1840 acaba la 1a Guerra Carlina. El resultat al Delta del Llobregat és un escenari de inestabilitat econòmica, marcat per saquejos constants i una càrrega tributària difícil d’assumir per petits consistoris com ara el del Prat.

Per exemple, aquest mateix govern municipal hagué de recórrer sovint durant el conflicte a autoritats superiors, tant en qüestions militars com econòmiques. Una de les darreres, una remesa de 20 fusells i 60 paquets de munició. La voluntat del capità general amb aquesta ajuda era “a fin de que pueda utilizarlos con los vecinos de mas providad y arraigo para la defensa del país y esterminio de bandidos o latrofacciosos”.

I es que aquests “bandidos” que alerta el Capità General al batlle del Prat són un fenomen que es veurà incrementat durant les Guerres Carlines. Bandes armades que responien a motius ideològics o econòmics, i sovint per ambdós. 

Veiem el cas de com les diferents poblacions, ja a la fi del conflicte, col·laboren per combatre aquestes partides armades. El 27 d’agost, des de l’Hospitalet, arriben unes consignes militars a l’alcalde pratenc:

“A la puesta del sol de hoy se han visto en la marina de este pueblo unos siete hombres emmascarados que sin duda abrigan males intenciones [...] han salido dos patrullas en su persecución y la caballería de Esplugues ha hecho movimiento ha igual obgeto; conviene, pues, que Vd. dé las ordenes convenientes en la barca y cubra los vados con paisanos armados por si acaso intentan huir por esa parte [...] En caso de que oiga V. tocar a somatén lo repetiran”

Un camí del Delta (fot. Joaquim Torrent Pérez)