L’estiu de 1840 acaba la 1a Guerra Carlina. El resultat al Delta del Llobregat és un escenari de inestabilitat econòmica, marcat per saquejos constants i una càrrega tributària difícil d’assumir per petits consistoris com ara el del Prat.
Per exemple, aquest mateix govern municipal hagué de recórrer sovint durant el conflicte a autoritats superiors, tant en qüestions militars com econòmiques. Una de les darreres, una remesa de 20 fusells i 60 paquets de munició. La voluntat del capità general amb aquesta ajuda era “a fin de que pueda utilizarlos con los vecinos de mas providad y arraigo para la defensa del país y esterminio de bandidos o latrofacciosos”.
I es que aquests “bandidos” que alerta el Capità General al batlle del Prat són un fenomen que es veurà incrementat durant les Guerres Carlines. Bandes armades que responien a motius ideològics o econòmics, i sovint per ambdós.
Veiem el cas de com les diferents poblacions, ja a la fi del conflicte, col·laboren per combatre aquestes partides armades. El 27 d’agost, des de l’Hospitalet, arriben unes consignes militars a l’alcalde pratenc:
“A la puesta del sol de hoy se han visto en la marina de este pueblo unos siete hombres emmascarados que sin duda abrigan males intenciones [...] han salido dos patrullas en su persecución y la caballería de Esplugues ha hecho movimiento ha igual obgeto; conviene, pues, que Vd. dé las ordenes convenientes en la barca y cubra los vados con paisanos armados por si acaso intentan huir por esa parte [...] En caso de que oiga V. tocar a somatén lo repetiran”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada