Un cas singular en l’antiga parla tradicional del Prat, i detectat també a Sant Boi, Gavà i Sant Climent, té a veure amb la fonètica. En els casos en que els mots acaben en [rn], s’acostumava a generar una síl·laba més. La [r] s’arrossegava i s’afegia una [e]. Per tant, la paraula hivern, es pronunciava hiverren.
Davant aquest tret lingüístic trobem aquesta irònica frase, que fonèticament els antics pratencs dirien talment així: “a l’hiverren anirem al Borren a comprar carren per fer al forren”.
És aquest un exemple de com el català varia segons la zona i en el cas pratenc no és una excepció, malgrat actualment aquests trets siguin gairebé extints.
Mercat del Born el 1963 (Born CCM)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada