A la meitat del s. XIV el Delta havia estat ocupat i repartit entre propietaris laics i eclesiàstics. No obstant, difícilment la pagesia pogué conrear moltes d’aquestes noves terres colonitzades ja que tècniques medievals com els canals de desguàs o les estacades per fixar el terreny no permetien una rompuda del terreny tant eficaç.
Aquestes terres ermes, incultes per l’agricultura, es destinaren a la pastura. I és que aquesta en aquest moment constitueix per aquests pagesos deltaics un dret comunal atorgat pel rei Jaume I.
No obstant, la pastura portarà diversos maldecaps ja que aquests pagesos es queixaran del tancament dels camps per part de propietaris barcelonins. La actitud deltaica serà el tancament de camps als ramats barcelonins.
Aquest conflicte va créixer en el moment que el Consell de Cent de Barcelona blinda els ramats barcelonins, importants en l’abastiment alimentari de la ciutat, prohibint a la pagesia deltaica pasturar en aquestes terres comunals. Sobre aquestes terres, el govern municipal barceloní hi posarà mollons amb el seu escut. Uns mollons, val a dir, que “desapareixeran” sovint.
En aquest estira-i-arronsa l’any 1338, per exemple, Pere el Gran ratificà aquesta immunitat de pas als pagesos deltaics a canvi d’un impost anual.
Malgrat que el 1373 els ordenaments municipals barcelonins buscaren vetllar pels interessos dels pagesos deltaics i els ramaders barcelonins, la documentació ens parla d’un increment de la tensió a inicis del s. XV, que trobem “per les trenques de ponts e tanques en alguns camins”.
Aquest conflicte anà canviant amb les noves dinàmiques del s. XV. La concentració de pastures en famílies pageses benestants del Delta, que a més generaven noves carnisseries arreu del territori (la de Bernat Gual al Prat el 1418) se sumen a la pressió constant de la Ciutat Comtal, que necessitava cada dia l’entrada de bous i moltons als seus escorxadors. L’antic privilegi reial de Jaume el Conqueridor anà caient en l’oblit i les pastures acabaren esdevenint d’ús privatiu per uns i altres.
No obstant, encara trobem episodis com el de 1425, quan el Sagramental ocupà la Torre Burgesa de Viladecans perquè el seu senyor havia pres un ramat deltaic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada