“Que als Primers del Mes de Juny del dit present any 1816 se ba estendre per lo Pla de Llobregat, y també sense al Pla de Llobregat, una Cuca tota biada, ho arugas, que se Menjàban las Plantas dels Pobres Pagesos. [...] Quen·s bàrem havê de Determinâ tots los Parroquians, cada Parròquia per si , ha trobar al Señor Rector [...] ha Demanar-li ab Clemència y Pietat de fer una y Santa Professó.
Sí, Fills meus, mireu: tant Promta ba sê feta la dita Professó ho Professons de malehir dita Aruga ho Cuca , al cap de pochs dias ja se ba coneixa que que ja desmonehia y que quedava tota sumorta y quehia ha en terra, sense després no poder fer ningunt dany ni mal ha las Ynfelices Plantas. [...] Y las ynfelices Plantas, per lo gran Voler de Déu nostre Señor, baren triunfâ y produhî més del que nosaltres nos pensàvam.”
Aquesta fragment ens descriu una plaga d’erugues que s’estengué pel Delta durant el juny de 1816. Davant episodis semblants, com ara sequeres, malalties o d’altres fets que alteressin el funcionament de la comunitat; una mesura molt recurrent era la via religiosa. Des de processons, rogatives o pregàries, aquestes celebracions litúrgiques es realitzaven amb el benentès que el mal, en aquest cas l’eruga, era per voluntat divina. Tant és així, que el propi Pau Porcet ens afirma que gràcies a aquesta processó a finals de mes la plaga s’havia erradicat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada