“lo meu Para ne estava molt anfadat perquè jo, Pau Porcet y Casas, no baixt voler sagar lo Diumenge de la Santíssima Trinitat. Sí, Fills meus y Benidors, y lo meu Para de son Pensament ha mi me manassava que ja hau Pagaria.
Y tant tost se’ns aguera preparat un Càstich Rigurós per tots nosaltres. [...] Y lo dit Diumenge ba fè acabar de sagar per lo meu Jermà Llorens Porcet y Casas y dos de Llogats.
Y lo cap de un rato que ja segàbam, respon un miñó ho Company meu dels que segàban ab mi: <<Pau, mira quin Remulí de bent que passa!>>.
Sí, Fills y Benidors meus, aguéreu bist que lo dit bent Terremoto se reforma ab més malícia: que aixís com te arriva ha lo dit Camp de Don Joseph Torné que nosaltres manàbam [...] te arriva y agafa quatra Graberas de Renchgle y las descurolla ab tota fúria [...].
Aguéreu bist que lo dit bent Terremoto, que del modo que agafava las garbas del Blat en lo ayre las remulinava y las desfeya al mateix y pitjor que los temps de Batre. [...] Que era una cosa que semblava y aparaxia que estava preparat ha fer molt mal y dany.
Y aixís, Fills y Benidors meus de Jo [...] vos aconsello y mano per lo bé y profit vostre Espiritual y Corporal (si no que siga per obligació de Rey o per nescesitat), no Volgueu treballar ni fer treballar los dias Sagrats de las pròpias Festas.”
Aquest fragment ens situa en el 9 de juny de 1819, festa de la Santa Trinitat. El pagès santboià ens explica que ell i tres pagesos més, a desgrat, van a segar blat al camp del seu amo un dia festiu. El cas és que davant un fort temporal d’aire, tota la garba, munt de espigues tallades, surten volant i es barregen amb les del seu veí. A banda del shock del moment i danys materials que ens descriu, en Pau Porcet ens aconsella a les seves memòries que és millor no treballar en dies sants per l’experiència que ens acaba de narrar. Hem de tenir present que el factor religiós en l'inconscient d'aquests habitants deltaics els acompanyava en cada una de les tasques quotidianes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada