“Que se ba Comensâ de moura’s als primers de Agost en la Barceloneta, que dèyan si un barco la via duta y la Sanitat estava ab suspita si era Pesta ho no·uera. [...] Que los dits propis Ciutadans se’nt anàbant de Barcelona ho fugían per aposentar-se per los Pobles de defora per apartar-se de lo dit Contagi. [...] Y después, tant fou declarada la malignitat de lo morir-se tanta gent en Barcelona que se’nt anà lo General y la Junta de la Audiència.
[...] Y desde luego posaren un cordó de tropa y paysans de tots los Pobles aquí a la punta de Munjuïch, de la bandada de Port fins a Santa Eulària de lo Espitalet fins a coll Blanch, dret dalt en Sant Pere Màrtir y dret·a la bandada de Orta y fins ha Sant Andreu de ampalomar, y anant seguint al tenor de tota la frontera de Barcelona, perquè ningun Ciutadà apestat pogués així a fora per los Pobles ancomanar est mal contagiós de la Pesta.
[...] aguéreu bist que tot era fê quurantenas después de sê pusat lo Cordó de la gent y visitats de lo Metge cada dia per·a beure si estàban ab Sanitat ho ab Salut perfeta, abans de deixar-los aposentar ab cap Casa de los Pobles [...] Y de est modo se anava purificant per·a no comanar semblant mal ab cap Poble.”
Aquest fragment ens situa l’estiu de 1821. En Pau Porcet ens parla dels rumors que la febre groga hagués arribat en vaixell, hipòtesi amb més força a dia d’avui, concretament de Cuba. La Junta Superior de Sanitat cregué no contagiosa aquesta epidèmia, fet que propagà amb gran rapidesa el brot primer per la Barceloneta i després per la resta de la ciutat.
Cap a setembre, com ens diu el pagès santboià, autoritats i molts barcelonins abandonen la ciutat davant el risc de contagi. Per evitar la propagació de contagi entre poblacions veïnes, es forma un cordó sanitari així com una quarantena pels infectats.
L’epidèmia, que es va declarar finalitzada el Dia de Nadal de 1821 a Barcelona, va tenir un impacte semblant a les Terres de l’Ebre i a Palma de Mallorca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada