Aquest
edifici té una història singular pels usos i les dues localitzacions que ha
tingut. Avui té el seu protagonisme durant la Fira Avícola però cal
remuntar-nos a inicis del s. XX.
El
1901 el fabricant tèxtil Manuel Bertrand i Salsas compra la finca de la Ricarda
al seu amic Pere Arús i Cuixart, el qual reservava la finca desamortitzada per
caçar. Més enllà de l’ús recreatiu que li conferirà a les 350 hectàrees, la
família Bertrand veurà en aquesta zona una oportunitat de negoci. Amb els
precedents dels terratinents Jaume Casanovas i Ferran Puig, que revolucionaren
l’agricultura, el nouvingut Bertrand es proposà deixar la seva empremta en el
camp pratenc.
Una
de les inversions per diversificar les activitats cotoneres i sucreres dels
Bertrand va ser aprofitar la gran demanda de llet que reclamava Barcelona; i la
seva nova finca al Prat li va servir per explotar aquest nínxol. Al 1908 trobem
les primeres obres per bastir una macrogranja ideada sobre els conceptes de
modernitat i eficiència.
La
vaqueria s’estructurà en dos plantes rectangulars unides per un edifici
principal amb tres torres, amb teulades a dos aigües. Al nord de l’edifici
s’adossà la masoveria, que servia d’habitatge i magatzem. Construïda sobre
pilars i arcs elevats, davant les inundacions, l’estructura va seguir un
planejament en què la higiene i l’eficiència productiva eren el pal de paller:
estructura metàl·lica als estables, calefacció sota terra, murs dobles que
servien d’aïllant
tèrmic,
cambres d’aire a les teulades per afavorir la ventilació, parets enrajolades...
No obstant, cal contextualitzar la granja amb la gran finca. Les collites de
farratge, mongetes i pastanagues que donava la finca es transportaven a la
Granja a través d’un carrilet que recorria la propietat.
La
gran productivitat de la vaqueria es deu a aquestes innovadores
característiques. Amb sala d’envasament i filtració, i un subministrament
d’aigua a 17 ºC, la consigna d'Eusebi Bertrand fou aconseguir la llet pura i
neta amb el mètode tradicional, obviant les noves tendències de pasteurització
de la llet. Les prop de 200 vaques suïsses i holandeses gaudien d’un benestar
inèdit per l’època; encarint el producte i formant part de les joies que
l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre i la família Bertrand exposaven amb
el concepte de “modernitat”.
La
Granja de la Ricarda és una barreja d’estil modernista i noucentista, i tant
l’estructura com els petits detalls del complex donen fe. Els pares d’aquesta
obra van ser Josep Monés Jané “Mariquildo” (mestre d’obres), Francisco Bastos
Ansart (arquitecte), Joan Torras Guardiola (dissenyador), etc. La vaqueria, amb
una cinquantena de treballadors i amb Pau Vilà Espinós “Torrero” al capdavant,
arribà a produir 1.500 litres de llet al dia.
Col·lectivitzada
per la CNT i l’UGT durant la Guerra, un cop de nou als Bertrand la vaqueria
funcionà fins als anys 70. Adquirida per AENA l’any 1992, la consolidació de la
3a pista de l’Aeroport comportarà el seu enderroc. No obstant, una de les
compensacions per l’ampliació va ser reconstruït parcialment l’edifici al Camí
de Cal Silet, on la trobem actualment.
Cedida
per AENA a l’Ajuntament el 2010, el pla d’usos de l’edifici ha anat canviant al
llarg del temps. Inicialment es plantejà ser la seu d’un Museu del Prat. Ara,
és seu de la Fira Avícola, de l’Aplec de la Tartana i de diferents fires i
actes esportius.
-Imatge 1: Vista de l’antiga granja (elpratocult.cat)
-Imatge 2: Vista de la granja reconstruïda el 2014 (fot. De Pere López)
-Imatge 3: Etiqueta de la Granja (wikiprat.cat)
-Imatge 4: Localització de la Granja (cercle de dalt l’actual situació)
.jpg)
.png)
