Aquesta llacuna de 29 Ha la trobem ubicada a la finca homònima, en un triangle imaginari que podríem situar entre la Torre de la Ricarda, el Semàfor i el Centre de Vela.
La hipòtesi tradicional sobre la formació d’aquest estany, a l’igual que la seva veïna la Magarola, és a través de l’antic Braç Ricarda, una bifurcació que es trencà del riu Llobregat la tardor de 1661.
L’estany com a tal el començarem a veure representat en els mapes a finals del s. XVIII, amb el nom l’any 1762 de “Estañ de Ricarden”. Més endavant, el 1779, un document tractarà la “Llacuna Ricarda” dins de les terres del Mas d’en Sayol.
La forma d’aquell estany primitiu anirà variant a causa de diferents riuades, donant-se casos de la unió d’aquest amb l’Estany de L’Illa. Tanmateix, la forma fins el s. XX, segons Ramon Planas, seria semblant a una mà supina amb uns dits fent de braços gairebé homogenis. Aquests braços es veieren condicionats per nous canals agrícoles que hi desembocaven en ells.
No obstant, l’acció humana a la llacuna es veurà accelerada el s. XX, canviant la forma d’aquesta. Els braços foren escurçats per guanyar terres de conreu i el braç més al nord fou allargat per fer un embarcador a tocar de la nova Torre de la Ricarda. La presència humana en aquest indret, residència de la família Bertrand, es veurà incrementada per activitats com ara les trucades d’anguila, la caça o la barca.
Malgrat això, la llacuna constitueix un dels pocs espais del Delta que han perviscut inalterats des del s. XVII, essent clau per la regeneració de l’Aqüífer Superficial del Delta. Aquesta situació excepcional fa d’aquest indret un refugi únic de flora i fauna, d’espècies úniques a Catalunya i de pas d’aus migratòries.
L’estany a dia d’avui és notícia per la intenció d’ampliar la tercera pista de l’Aeroport, que arribaria fins la llacuna mateixa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada