El juliol de 1845, cinc anys després de la 1a Guerra Carlina i en un context de crisi econòmica i política, l’Exèrcit cridava a quintes (fent-se per llei des de 1837). Aquest fet provocà revoltes arreu de Catalunya, i el Delta no quedà exempt.
Al Prat, molts joves, dirigits pel secretari municipal, antic tinent de l’exèrcit, s’aixecaren tot prenent les armes dels carrabiners de la platja i amagant-se a la muntanya. A Sant Boi, s’arribà a cridar a sometent amb el crit “ no queremos ser quintados”.
El pagès santboià Pau Porcet donava el següent testimoni:
“Lo endemà al Prat lo dia 7 al dilluns, y después los demés llochs, tots los fadrins, tots alborotats per sobre las quintas, esberrihats per las montañas, aquí als uns ab armas, altres ab bastons, que tot venia a ser al mateix com un ramat, és veritat, sense pastó: als uns anàbant, los altres venían, tot era tristor, pena y agonia. Totas las poblacions se baren alborotar per no voler se quintats”.
A Sant Boi, el dia 9 baixaren 500 homes armats amb 50 soldats de presoners. A través d’una mediació capellà-autoritats-ciutadans, s’aconseguí “solucionar” la situació; ja que ja havia arribat un destacament de l’exèrcit.
Al Prat anaren arribant els revoltats i se’ls imposà una multa de 10’5 rals, apartant el secretari municipal del seu càrrec. Finalment, es declarà un indult general.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada