Podríem dir que l’Ermita de Sant Pau és un d’aquells sants grials que ens brinda el territori deltaic. La manca de vestigis arqueològics i els buits documentals fan d’aquesta construcció una incògnita encara per resoldre a les pàgines de la història del Prat.
Ja des del segle XII trobem referències a Llanera d’un territori anomenat St. Pauli de Prato. En uns anys com 1101 on trobem l’erecció de Santa Eulàlia de Provençana, el 1143 trobem referència del Mas de Sant Pau. En aquest mas, que s’ha apuntat a que pogués ser el futur Mas Godai, no és d’estranyar que s’hi desenvolupessin funcions religioses; tenint present una època on els batejos i els enterraments eren de vital urgència i moltes vegades eren impossibles per les inundacions.
Ja al 1371 es parla de la Capella de Sant Pau, depenent de la Parròquia de Sant Boi. L’anomenat Veïnat de Sant Pau que es generà al voltant de l’edifici va fer que amb el pas del temps aquesta zona es conegués com el Camp de Sant Pau.
Diverses referències ens parlen de l’edifici i les seves reconstruccions a causa de les riuades. A inicis del s. XVI trobem per exemple una referència a la imatge de Sant Pau pintada en un llenç i present a l’altar de l’ermita.
La consagració de l’actual Església de Sant Pere i Sant Pau el 1554 farà caure en desús la antiga ermita. Hi hauran intents de reconstruir-la, com el 1661 per la família propietària Amell; però l’abandó portarà a la desaparició de l’ermita i de la seva localització exacta.
El 2011, la família Vilà de Cal Marc de l’Ixo donarà a la Parròquia la talla romànica de Sant Pau. Aquesta imatge, que havia estat durant generacions guardada en aquesta masia, prop del Camp de Sant Pau, és l’exemple clar dels interrogants que sorgeixen arran d’aquesta ermita; llavor d’aquest Prat primitiu que just anava formant-se en ple s. XII.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada