L’any 1567 es construirà una torre defensiva al marge esquerra de la desembocadura del riu. Inicialment amb sis homes i sis canons, la Torre del Cap del Riu tenia per objectiu ser un baluard contra les incursions pirates al Llobregat.
Diferents conflictes feren que dita torre acabés en més d’una ocasió destruïda, com és el cas l’any 1640. No obstant, l’activitat en aquest indret subsistí; tal i com ho demostra la seva activitat al seu voltant. Un hostal fins el 1740 o una taverna fins el 1830 són la prova.
L’any 1852, en canvi, les noves dinàmiques pel que fa a les comunicacions transformaran aquesta torre en un far cabdal per la entrada dels vaixells al Port de Barcelona; en un context estatal d’impulsar una xarxa de fars que abarqués tota la costa espanyola.
La nova construcció dirigida per Simón Ferrer, una torre octogonal de 5 nivells en el seu conjunt, conviurà en un indret de barraques per a pescadors, pagesos i obrers de les indústries químiques properes.
L’any 1920, amb l’expropiació d’aquests terrenys per la construcció de la Zona Franca, el far i la costa que abarcà passaren al terme municipal de Barcelona, sent fins aquell moment terres de l’Hospitalet.
Amb el pas dels anys el territori esdevindrà la zona industrial i logística que és ara, però el far continuarà fent el seu servei. La regressió de la platja farà que la seva situació acabés vora el mar, contenint-se tot formant una petita península.
A dia d’avui, malgrat ja no és a la desembocadura del riu per la desviació del mateix i tot i estar envoltat de dipòsits de gas, aquest far força desconegut segueix complint la seva funció, arribant a il·luminar unes 21 milles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada