El 12 de gener de 1933 el propietari de l’”Empresa de Omnibus Hispano-Suizas, La Pratense”, Josep Pedro Borrut, demana construir un garatge-estació a la cantonada de la Plaça Mancomunitat (avui Espanya) i el Carrer Àngel Guimerà (avui Centre).
El creixement d’aquesta línia d’autobusos El Prat-Barcelona necessitava d’un lloc per guardar la seva flota de 13 autos, ja que els terrenys de davant de l’Hostal La Rambla s’havien quedat petits.
D’aquesta manera, la construcció correrà a càrrec de Josep Fernàndez Puig, el seu gendre, i serà dirigida per l’arquitecte municipal Pere Vallcorba Sánchez. Cap al mes de juny, els baixos seran ampliats i es construiran a sobre tres pisos d’habitatges.
L’edifici del núm. 4 de la Plaça fou acabat el setembre d’aquell any. Aquesta construcció albergà l’estació-garatge i 29 mecànics, tot convertint-se en un punt clau de les comunicacions entre el poble i la ciutat. La Plaça centralitzarà durant anys la activitat, anomenant-se popularment encara avui la Plaça dels Autobusos. L’edifici ha vist passar diferents establiments com el Quiosc Tortosa o el Liceo Pratense, així com ha donat pas a altres com ara la nova seu d’Amics del Prat o la pastisseria Gotes de Dolç.
Cal destacar l’ornamentació eclèctica, amb una façana balconada i una torre a la cantonada, que dotaren a aquest edifici d’una singularitat respecte la resta d’edificacions pratenques. Exemples com aquests mostren l’evolució urbanística d’un Prat del s. XX en ple creixement.
