Ocupació franquista del Prat (1939)

OCUPACIÓ FRANQUISTA DEL PRAT (1939)

Davant la desfeta republicana a la Batalla de l’Ebre a finals de 1938, tot el front de Catalunya anà caient davant l’avanç de les tropes sublevades. Des del Garraf, les poblacions del Delta anaven sent ocupades per la 105 Divisió de l’Exèrcit Marroquí, comandada pel coronel Natalio López Bravo. 

En aquest anar i venir de gent, durant la nit del 24 de gener de 1939 el Camp de l’Aviació era ocupat per una avançada de les tropes franquistes; guarnicionant-se l’endemà una esquadreta de la Legió Còndor. Aquella mateixa nit sortia de la Casa de la Vila un cotxe conduït pel Coronel Felipe Díaz Sandino direcció Barcelona. A dins hi viatjaven l’alcalde Joan Bruixola, el metge Pujol i dos persones més, el Gurugú i el Vinaixa. Aquest cotxe va ser el darrer en creuar el pont ja que hores després soldats republicans els feren volar per retardar l’entrada franquista a Barcelona.

En aquest impàs de temps entre la retirada de les autoritats republicanes i l’entrada de les autoritats franquistes, la població pratenca s’amagà en masies disperses, saquejà els queviures o bé marxà a Barcelona. 

Malgrat la 105 Divisió arribà a les 2 del matí del dia 25 al Fondo del Peixo, no serà fins a les 8:40 quan entraren desfilant pel Carrer Doctor Soler. La presència de pratencs a les tropes franquistes facilità diverses detencions. Un cop a la plaça s’oficialitzà una missa de campanya i les tropes celebraren una costellada amb conills i gallines presos de les masies. 

Víctor Martínez Santaolalla, oficial de l’Exèrcit ocupant, va nomenar la Comisión Gestora Municipal; amb Emilio Álvarez Fiter com a alcalde, Jaume Sallés Serra i Josep Colominas Vergés com a regidors i Felipe Quevedo Ortí com a secretari. 

L’endemà, el dia 26, impactaren alguns projectils republicans a Cal Mora i habitatges del Carrer Santiago Rusiñol. Aquell dia el nou consistori franquista inaugurà la Creu dels Caiguts a la Plaça de l’Església i es creà la Comisión de Recuperación Agrícola, encarregada de revertir les col·lectivitzacions. El primer punt de la primera reunió del consistori fou “hacer patente el sentimiento de su más entusiasta admiración por el Glorioso Ejército Nacional que ha liberado a este pueblo de la tiranía roja”. 

-Imatge 1: Missa de campanya a la Plaça de la Vila, davant del Modern 25/01/1939 (AMEP)

-Imatge 2: Enquadrament falangista a la Plaça de la Vila (AMEP)

-Imatge 3: Desfilada a la Plaça de l’Església (AMEP)

-Imatge 4: Homenatge a la Creu dels Caiguts 26/01/1939 (Pepe Puig Mestres)

-Imatge 5: Acta de constitució de la Comisión Gestora Municipal (AMEP)

-Imatge 6: Telegrama entrada tropes franquistes al Prat (AMEP)

Vaga de jornalers 06/1931

VAGA DE JORNALERS 1931

La situació als anys 30 del jornaler pratenc ve marcada per un procés d’exportació d’hortalisses al mercat europeu i una forta immigració de totes parts d’Espanya. A més, la industrialització de la zona i la diversitat en la propietat de la terra genera un estrat social difícil de generalitzar.

No obstant, aquests jornalers (i jornaleres, només acceptades per la collita) convergien en un únic punt: precarietat. Per rebre el seu jornal diari, els patrons utilitzaven els caps de colla, unes persones que contractaven cada matí a la Plaça de la Vila els jornalers necessaris; i alhora els hi llogaven un habitatge molt precari. 

Davant aquest clima d’explotació, al Prat dels anys 30 hi trobem 3 sindicats: la Societat de Treballadors del Camp del Prat de Llobregat, format per petits propietaris; el Sindicat Agrícola Lo Llobregat, de rabassaires; i un ram agrícola de la CNT, format principalment per immigrants.

La CNT, cada cop amb més presència al Prat (trobem al pratenc Josep Pastor en el Congrés de Madrid de 6/1931), planteja una vaga a tota la comarca per revertir la situació. Presentant les bases a Viladecans el 8/6/1931, s’exigeixen diferents demandes: jornada de 8h, borsa de treball en el si del sindicat i reconeixement de la CNT, i eliminació del cap de colla; entre d’altres. La pagesia es nega a acceptar aquestes bases i el 18 de juny s’oficialitza la vaga.

Amb el tall de carreteres que impedeix l’exportació de mercaderies, patrons i ajuntaments opten per la negociació; degut a la interinitat del nou règim republicà i l'interès econòmic d’exportar a Europa. És per això que el dia 20 ja trobem un primer acord a Cornellà. El dia 24 es declara finalitzada la vaga. L’acord, segons la CNT: “la clase patronal reconoce la personalidad de los sindicatos obreros que legalmente se constituyan; però sin que por ello signifique merma alguna del derecho de libre contratación".

Tot i la lluita sindical, aviat s’incompliran els pactes i la conflictivitat laboral augmentarà, amb la vaga de la Seda de rerefons. El problema endèmic persistirà i tant la precarització com la figura del cap de colla arribaran fins als nostres dies.

Presentació de les bases al diari de la CNT (Solidaridad Obrera 09-06-1931)

Carros  a punt de carregar mercaderies al tren, al Prat de 1932 (fot. Josep Maria Sagarra Plana)