VAGA DE JORNALERS 1931
La
situació als anys 30 del jornaler pratenc ve marcada per un procés d’exportació
d’hortalisses al mercat europeu i una forta immigració de totes parts
d’Espanya. A més, la industrialització de la zona i la diversitat en la
propietat de la terra genera un estrat social difícil de generalitzar.
No
obstant, aquests jornalers (i jornaleres, només acceptades per la collita)
convergien en un únic punt: precarietat. Per rebre el seu jornal diari, els
patrons utilitzaven els caps de colla, unes persones que contractaven cada matí
a la Plaça de la Vila els jornalers necessaris; i alhora els hi llogaven un
habitatge molt precari.
Davant
aquest clima d’explotació, al Prat dels anys 30 hi trobem 3 sindicats: la
Societat de Treballadors del Camp del Prat de Llobregat, format per petits
propietaris; el Sindicat Agrícola Lo Llobregat, de rabassaires; i un ram
agrícola de la CNT, format principalment per immigrants.
La
CNT, cada cop amb més presència al Prat (trobem al pratenc Josep Pastor en el
Congrés de Madrid de 6/1931), planteja una vaga a tota la comarca per revertir
la situació. Presentant les bases a Viladecans el 8/6/1931, s’exigeixen
diferents demandes: jornada de 8h, borsa de treball en el si del sindicat i
reconeixement de la CNT, i eliminació del cap de colla; entre d’altres. La
pagesia es nega a acceptar aquestes bases i el 18 de juny s’oficialitza la
vaga.
Amb
el tall de carreteres que impedeix l’exportació de mercaderies, patrons i
ajuntaments opten per la negociació; degut a la interinitat del nou règim
republicà i l'interès econòmic d’exportar a Europa. És per això que el dia 20
ja trobem un primer acord a Cornellà. El dia 24 es declara finalitzada la vaga.
L’acord, segons la CNT: “la clase patronal reconoce la personalidad de los
sindicatos obreros que legalmente se constituyan; però sin que por ello
signifique merma alguna del derecho de libre contratación".
Tot i la lluita sindical, aviat s’incompliran els pactes i la conflictivitat laboral augmentarà, amb la vaga de la Seda de rerefons. El problema endèmic persistirà i tant la precarització com la figura del cap de colla arribaran fins als nostres dies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada