Cal Tereseta

Aquest mas pertanyia a una finca de la Ribera adquirida el 1663 pels Amigant, comtes de Fonollar. Aquests s’uniran en matrimoni a inicis del XIX amb els Despujols, marquesos de Palmerola.

En aquest segle va ser construïda Cal Tereseta o Can Despujols, pel governador militar de Barcelona Ignasi Despujols Sabater. Aquesta torre de planta baixa, dos pisos i golfes comptava amb fusta noble tant a l’interior com a l’exterior, donant un estil senyorial a la finca.

La família però, vengué la finca a Teodosio Montes del Fraile, fabricant de galetes. Cal Tereseta passarà a ser coneguda també com Cal Montes i les 14 mujades seran treballades pel matrimoni Mas-Rodés i per la generació següent Mas-Sendra. 

Destacant el cultiu de l’enciam, una anècdota curiosa és l’alimentació dels porcs del mas. Les galetes defectuosa de la fàbrica, ubicada al Carrer Manso de Barcelona, acabaven sent part de la dieta dels animals. 

La finca darrerament va ser menada per Rafael Alonso i Patrici Bedós, destacant en aquest últim període un cartell publicitari de Danone a la teulada de la torre. 

Al seu costat s’hi construí l’actual centre comercial Carrefour i el 1995 serà enderrocada.

Cal Tereseta anys 60 (fot. Josep Farreras)

Cal Tereseta 1964 (fot. Frederic Comas)

Cal Tereseta 1988 (fot. Gaspar Coll Rosell)

Cal Tereseta 1988 (fot. Gaspar Coll Rosell)

Imatge aèria on trobem el mas i just davant el Carrefour (fot. Jaume Castell Riera)

Localització de Cal Tereseta

Can Bou

Situada al districte de la Ribera, aquesta masia de principis del s. XIX pertanyé a la família Bou; donant un alcalde, Pau Aguilera Bou, càrrec que ocupà durant la Revolució de 1868.

Destacava per la seva arquitectura senyorial i els seus detalls pràctics.  El primer d’ells és un mur de protecció que rodejava la casa. Degut a la seva proximitat al riu, essent la Ribera una zona fàcilment inundable, el mur feia de salvaguarda davant un riu que se sortís de mare. Un altre detall, una era totalment empedrada. Aquest fet permetia batre d’una manera més neta, sense fer polseguera.

Com hem dit, la casa de 460 m2 presentava un aire senyorial. Amb una façana esgrafiada i amb dos rellotges de sol, s’estructurava en una planta baixa, golfes i dues galeries laterals, a més d’estables, galliners i dos pous artesians. 

Va ser comprada a Joan Santamaria a inicis del segle XX pel seu masover Joan Puig Codina. La casa així com les seves vint mujades es veieren afectades per la construcció de l’hipermercat Carrefour. El 1973 va ser venuda i enderrocada, essent els seus darrers propietaris el matrimoni Joan Puig Bosch i Mercè Mestres Estapé.

Imatge 1: Can Bou (Pepe Puig Mestres)

Imatge 2: Localització de Can Bou

Imatge 3: Dibuix de Can Bou (Joan Jordà Domènech)

Imatge 4: Era de Can Bou (Pepe Puig Mestres)

Imatge 5: Façana de Can Bou (Pepe Puig Mestres)

Imatge 6: Façana de Can Bou (Pepe Puig Mestres)

Imatge 7: Can Bou (fot. Josep Bel)

Imatge 8: Detall del mur contra les riuades (Pepe Puig Mestres)

Imatge 9: Palmera de Can Bou al fons que encara resta en peu