El Pont de Ferran Puig

EL PONT DE FERRAN PUIG

Durant segles, El Prat fou un lloc a mercè d’una orografia isolada que incomunicava els seus habitants amb la resta de les poblacions. Els vells camins d’època medieval i moderna sovint quedaven enfangats i per travessar el Llobregat hi havia dues opcions: Pujar a Sant Boi i utilitzar el seu pont, o fer servir l’antiga barca pratenca.

Per aquest motiu, en arribar l’industrial Ferran Puig a mitjan de segle al Prat i començar a explotar el districte de la Bunyola, es plantejà la possibilitat de donar sortida al producte d’una manera més eficient; construint el primer pont de la història al Prat.

Plantejat el 1868, s’inaugurà el 9 de juliol de 1873 amb una festa en homenatge a l’esdeveniment històric i a la figura del terratinent promotor. Per tal ocasió s’organitzaren dues corals al Prat, Els Joves i Els Vells. L’amortització de l’obra es plantejà amb un peatge de pas (més barat pel Prat) i una futura venda a l’Ajuntament del Prat, un fet que no veurà Ferran Puig en vida.

El pont, metàl·lic i amb una passarel·la de fusta, tenia una longitud d’uns 100 metres i una alçada respecte el riu d’uns 5,5 metres. S’aguantava per uns grans pilars rodons, però presentava un inconvenient: El pas era estret i només permetia un pas únic amb carro. L’alçada triada per aixecar el pont fou al nord del municipi, concretament entre els actuals ponts de la Gran Via i el ferrocarril. A la riba esquerra, a l’Hospitalet, trobem la vella masia Torre Gran; i a la dreta, al Prat, el solar que ocupà la Papelera. fruit d’aquesta localització, l’actual C. Nicolás Maria Urgoiti rebé el nom de carrer del Pont.

El també conegut com Pont dels carros va passar per diverses propietats i el seu deteriorament va provocar la construcció del Pont de les Voltes el 1930. Curiosament, tornarà a la vida el 1939. Per tal de retardar l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona es volaren els ponts del Prat, menys el Pont dels Carros, ja que estava en estat ruïnós. Les noves autoritats franquistes locals ràpidament habilitaren el pont i fou comprat. El vell pont encara aguantà fins el 1950, quan s’inaugurà el Pont de l’Autovia.

Pont de Ferran Puig (L'Abans)

Passarel·la i caseta del pont (L'Abans)

Pont de Ferran Puig, i darrere el pont del Ferrocarril (Manel Herrero)

Detall de la passarel·la estreta del pont, que només permetia el pas d'un carro en sentit únic (Manel Herrero)

Cursa ciclista al pont dels carros als anys 30 (Arxiu Giménez Mor)

Colla d'amics al pont de Ferran Puig 1941 (L'Abans)

Restes del pont de Ferran Puig any 1965 (Frederic Comas)

Ferran Puig i Gibert (Arxiu Foment del Treball)

Tarifa per creuar el pont "pontatge" (Fons Codina, AMEP)

Localització del pont el 1945 (ICGC)

Localització del pont el 1945 (ICGC)

Ferran Puig (1815 – 1901)

Ferran Puig i Gibert neix a Girona el 1815, tot i que aviat el trobem a Barcelona regentant amb 17 anys una tenda tèxtil. El tèxtil el portarà el 1838 a obrir una fàbrica a Sant Andreu del Palomar, un negoci que prosperarà i del qual es retirarà el 1882 amb la formació posterior de la famosa Fabra y Coats. 

Amb aquest capital invertirà en el sector agrícola, participant en la construcció del Canal d’Urgell. El contacte amb el Prat serà l’any 1854, quan heretarà de la seva mare la finca de Cal Saio. Aquesta finca de 150 mujades serà el primer pas per establir una política de compra entorn el districte de la Bunyola. S’aprofitarà de les desamortitzacions i de les lleis de poblament rural; sobretot la de 1868, que li permetrà obtenir uns beneficis cabdals en les seves possessions cada vegada més nombroses. Tant és així que a inicis dels 70 és el segon major propietari del Prat, l’any 75 el 7è major contribuent català i el 80 el major propietari del Prat.

El seu èxit agrícola passa per:

1. La construcció de moltes masies, de les quals establia masoveries; generant una gran xarxa clientelar.

2. Bombament d’aigua del riu al districte de la Bunyola, on concentrà les seves terres.

3. Potenciament de la vinya, però apostant pel farratge i el blat.  

Per tal de canalitzar el seu èxit al Prat, impulsà la construcció del primer pont al Prat, el Pont de Ferran Puig el 1873. Aquest pont de pagament permetia l’exportació de la collita cap a la capital.

Del Partit Liberal, serà Regidor de Barcelona i Senador del Regne; influenciant en la vida política i social del Prat d’una forma caciquista. 

Ferran Puig (Arxiu Foment del Treball)