Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Franquisme. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Franquisme. Mostrar tots els missatges

diumenge, 4 de febrer del 2024

El nomenclàtor i la història

El ple municipal de gener va comptar amb la participació de la plataforma “Esborrem el feixisme”, per tal de retirar quatre noms del nomenclàtor pratenc, vinculats amb el franquisme. 

La relació espai-memòria és un vell debat històric. Hom associa l’espai que l’envolta d’un passat i una memòria col·lectiva, i per aquest motiu els nostres carrers porten un nom i no són numerats com sí succeeix en altres espais —qui treballi a la Zona Franca ja sap de què parlo. Tradicionalment, el nom d’un carrer ha respost a una voluntat política i no és d’estranyar, doncs, que encara restin noms hereus de la dictadura. 

Més enllà del complex debat historiogràfic sobre la matèria i sobre els quatre noms que passaran a examen de la Comissió del nomenclàtor, voldria proposar un exercici de reflexió pels següents carrers: 

C. de Jaume Casanovas: Dedicat al terratinent Jaume Casanovas Parellada (1844-1911). Fill de masovers, va embarcar-se cap a Cuba d’on va tornar ric i casat. Ningú coneix l’origen de la seva fortuna —les fonts apunten al negoci de drassanes de la família de la seva esposa veneçolana—però la rumorologia apunta a un passat negrer, com molts altres indians catalans. Al Prat, va invertir en l’agricultura i va esdevenir el cacic per antonomàsia. El  seu nom va substituir el de Carretera de la Bunyola, districte on hi tenia les propietats.

C. de Ferran Puig: Dedicat a Ferran Puig Gibert (1815-1901), un industrial gironí que va triar el Prat per diversificar el negoci i explotar les terres de la Bufera. Representa la figura del cacic, igual que Casanovas, però el seu pas pel Prat és d’uns anys abans. El seu nom va substituir el de Carretera de la Bufera, districte on hi tenia les propietats.

Pl. Espanya: Nascuda com una perllongació del carrer Major, és un nexe d’unió entre aquest i la Rambla (Av. J.A. Clavé). Durant la República va rebre el nom de pl. de la Mancomunitat, durant la Guerra Civil pl. Durruti, i durant el franquisme fins avui plaça d’Espanya. Tot i així, encara algú la recorda com la plaça dels autobusos, ja va ser el primer lloc d’on es van fletar autobusos cap a Barcelona. 

C. Centre: Aquest nom fa referència al Centre Artesà, entitat cultural nascuda el 1883 però que el 1919 va patir una ruptura ideològica entre els artesanistes i els autonomistes. Els primers, representats del caciquisme i el Partit Vell, el 1920 van homenatjar Àngel Guimerà. Els autonomistes, aleshores al govern, van dedicar el carrer de davant del Centre Artesà carrer d’Àngel Guimerà. El 1939 les autoritats franquistes van suprimir aquest nom, degut a la catalanitat que representava, i van batejar-lo calle del centro, del Centro Artesano. 

Són alguns carrers que ens permeten reflexionar sobre l'espai i la memòria. Altres podrien ser l'av. Pare Andreu de Palma, c. Manuel Bertrand, etc. La història és interpretable i això la converteix sovint en una arma política. Des de la historiografia cal que tractem aquests debats.





diumenge, 7 de gener del 2024

Ocupació franquista del Prat (1939)

OCUPACIÓ FRANQUISTA DEL PRAT (1939)

Davant la desfeta republicana a la Batalla de l’Ebre a finals de 1938, tot el front de Catalunya anà caient davant l’avanç de les tropes sublevades. Des del Garraf, les poblacions del Delta anaven sent ocupades per la 105 Divisió de l’Exèrcit Marroquí, comandada pel coronel Natalio López Bravo. 

En aquest anar i venir de gent, durant la nit del 24 de gener de 1939 el Camp de l’Aviació era ocupat per una avançada de les tropes franquistes; guarnicionant-se l’endemà una esquadreta de la Legió Còndor. Aquella mateixa nit sortia de la Casa de la Vila un cotxe conduït pel Coronel Felipe Díaz Sandino direcció Barcelona. A dins hi viatjaven l’alcalde Joan Bruixola, el metge Pujol i dos persones més, el Gurugú i el Vinaixa. Aquest cotxe va ser el darrer en creuar el pont ja que hores després soldats republicans els feren volar per retardar l’entrada franquista a Barcelona.

En aquest impàs de temps entre la retirada de les autoritats republicanes i l’entrada de les autoritats franquistes, la població pratenca s’amagà en masies disperses, saquejà els queviures o bé marxà a Barcelona. 

Malgrat la 105 Divisió arribà a les 2 del matí del dia 25 al Fondo del Peixo, no serà fins a les 8:40 quan entraren desfilant pel Carrer Doctor Soler. La presència de pratencs a les tropes franquistes facilità diverses detencions. Un cop a la plaça s’oficialitzà una missa de campanya i les tropes celebraren una costellada amb conills i gallines presos de les masies. 

Víctor Martínez Santaolalla, oficial de l’Exèrcit ocupant, va nomenar la Comisión Gestora Municipal; amb Emilio Álvarez Fiter com a alcalde, Jaume Sallés Serra i Josep Colominas Vergés com a regidors i Felipe Quevedo Ortí com a secretari. 

L’endemà, el dia 26, impactaren alguns projectils republicans a Cal Mora i habitatges del Carrer Santiago Rusiñol. Aquell dia el nou consistori franquista inaugurà la Creu dels Caiguts a la Plaça de l’Església i es creà la Comisión de Recuperación Agrícola, encarregada de revertir les col·lectivitzacions. El primer punt de la primera reunió del consistori fou “hacer patente el sentimiento de su más entusiasta admiración por el Glorioso Ejército Nacional que ha liberado a este pueblo de la tiranía roja”. 

-Imatge 1: Missa de campanya a la Plaça de la Vila, davant del Modern 25/01/1939 (AMEP)

-Imatge 2: Enquadrament falangista a la Plaça de la Vila (AMEP)

-Imatge 3: Desfilada a la Plaça de l’Església (AMEP)

-Imatge 4: Homenatge a la Creu dels Caiguts 26/01/1939 (Pepe Puig Mestres)

-Imatge 5: Acta de constitució de la Comisión Gestora Municipal (AMEP)


-Imatge 6: Telegrama entrada tropes franquistes al Prat (AMEP)



dilluns, 28 de novembre del 2022

Himmler al Prat 23/10/1940

El mateix dia que Franco s’entrevistava amb Hitler a Hendaia, tot negociant la possible entrada d’Espanya a la Segona Guerra Mundial, a l’Aeròdrom del Prat aterraven a les 12:45h tres avions procedents de Madrid. En un d’ells hi viatjava el Cap de les SS, Heinrich Himmler. 

Malgrat que la ràpida visita a Catalunya es fou protagonista la cerca del Sant Grial al Monestir de Montserrat, l’arribada de Himmler pretenia refermar els vincles entre ambdós països i els recents acords entre el dirigent nazi i Serrano Suñer.

A la pista esperaven les màximes autoritats franquistes de Catalunya: El Governador Civil, Wenceslao González; el Capità General, Luis Orgaz; l’Alcalde de Barcelona, Miquel Mateu; el Cap Provincial del Movimiento, Carles Trias; el President de la Diputació, Antoni Simarro... 

També membres de les Juventudes Hitlerianas i de la Organización Juvenil de Falange, tant de Barcelona com del Prat; així com altres seccions de Falange i de l’Exèrcit.

Un cop a terra, dues joves (una del Partit Nazi i l’altre de la Sección Femenina), li donaren rams de flors i poc després “el Reichfuhrer pasó revista, acompañado de las autoridades, a la sección de fuerzas de Aviación allí formada, a los camarades de las Falanges de Barcelona y del Prat y por último a las representaciones del partido nacional-socialista alemán”.

Pel seu pas pel Prat, La Vanguardia recull el següent: “Precedida de motoristas de la Guardia Urbana, la comitiva se puso en marcha hacia Barcelona. El paso del jefe supremo de la Policía alemana y de nuestras autorldades fue saludado con efusivas demostraclones de afecto en el curso del trayecto, especialmente en el pueblo del Prat del Llobregat, que había sido profusamente engalanado con colgaduras y banderas nacionales y alemanas. A la entrada de la población, en un arco de laurel, se daba la bienvenida a Herr Himmler. En la Plaza Mayor su paso fue aplaudido por numerosísimo público.”

Ja a Barcelona, es faran diferents celebracions al Poble Espanyol, a l’Hotel Ritz i al Saló de Cròniques de l’Ajuntament. L’endemà, visitarà Montserrat tot buscant el Sant Grial.

De nou a l’Aeròdrom, retrà un homenatge a l’aviador Walter Meister, accidentat al Prat el 25/01/1940 (mateix dia de la ocupació franquista) i s’enlairarà a les 10:30 rumb a Berlín. 

Aquest fet ens mostra com l’Aeroport catapulta el Prat i els seus habitants a episodis tant curiosos com aquest.


Himmler just aterrat. Al fons, un masia (Pérez de Rozas)


Autoritats esperant l’arribada (Josep Brangulí)


Una membre de la Sección Femenina donant un ram de flors a Himmler (Josep Brangulí)


Passant revista davant la guarnició de l’Aeròdrom (Pérez de Rozas)


Passant revista davant dels membres de Falange (Pérez de Rozas)


Passant revista davant les Joventuts Hitlerianes (Josep Brangulí)


Joventuts Hitlerianes desfilant (Pérez de Rozas)


Agafant el cotxe per anar a Barcelona (Pérez de Rozas)


A Montserrat (Pérez de Rozas)


A Montserrat (Pérez de Rozas)