Lacunaria

 El nom que porta aquest compte de divulgació és tant remot que cal viatjar al segle X per trobar les primeres referències. Si anéssim a l’Arxiu de la Corona d’Aragó i demanéssim pel Cartulari de Sant Cugat, trobaríem el primer document que posa nom a aquest lloc de terra del Delta.

En aquest cartulari trobem un document del 17 de gener de 965 d. C. En ell es parla d’una donació de terres entre un tal Martí i el Monestir de Sant Cugat del Vallès. Aquest Martí, el donador, ens parla de “terra mea propria, que abeo in comitatum Barchinonensis, in termino de villa Alcale, prope estanno Lanarie” (la meva terra pròpia, que tinc al Comtat de Barcelona, al terme de la vil·la d’Alcalà, prop de l’Estany de Llanera). Per situar-nos, ens situa les seves terres a Sant Boi, parròquia de la qual mig Prat era part aleshores; un Prat que coneixerem amb el nom de Prat de Sant Boi. Però concreta aquest Martí que les seves terres estan a l’est d’un estany anomenat Llanera, mentre que al sud tocava “ipsa lannas fenosas”. 

L’origen de l’estany podem situar-lo en una desviació del Braç de Remolar, o també de la Riera Vella. En tot cas, aquest estany situat entre el nucli actual i l’Aeroport donà nom a unes “lannas fenosas” que acabaren donant nom al Prat de Llanera. 

Segons el lingüista Josep Moran, el topònim de “llanera”, és un topònim preromà que adoptà la derivació romànica -era. El significat equivaldria a una terra plana, és a dir, a un prat. Lanas, en cèltic, equival a terra inculte i poc fèrtil; un significat aplicable al Delta si recordem que la ramaderia fou la principal activitat econòmica aleshores. Trobem topònims semblants al Delta com ara Els Llanassos (Viladecans) o Lannes (Illa de Banyols)

No obstant, la interpretació tradicional creu que Lannaria és una contracció llatina de Lacunaria, un lloc de llacunes. Defensada per Josep Balari i Enric Moreu-Rey, Jaume Codina i la historiografia posterior ha optat per aquesta teoria. 

Sigui quina sigui la interpretació, l’estany desapareixerà de la documentació a partir del segle XII i el Prat de Llanera, posteriorment com el Prat de Sant Boi o deçà l’aigua, acabarà perdent el topònim i restarà com a Prat, el Prat de Llobregat. 

-Imatge 1: Fragment de la donació de Martí al monestir de Sant Cugat (ACA) 

Origen del topònim Lacunaria (965 D.C.)

Iep!

Comencem aquesta pàgina amb un document que marca la història del nostre poble.

De l'any 965, aquesta font esmenta a un home anomenat Martí, que realitza una cessió d’unes terres del Delta del Llobregat al Monestir de Sant Cugat.

El cas és que el senyor Martí parla que les seves terres es troben in terminio de villa Alcale, prope estanno Lanarie (al terme de Sant Boi, prop de l’Estany de Llanera). Aquest estany, l’Stagnum Lannaria, serà una de les primeres proves d’un conjunt de referències al nostre territori als documents més antics (Prato de Lanera, Via Lanera...).

L’origen d’aquest nom és digne d’un estudi en profunditat. Actualment, la teoria de més pes defensa que la paraula Lannaria, del baix-llatí medieval, és una contracció de la paraula llatina Lacunaria. La traducció més adient que trobaríem a aquest mot seria “lloc de llacunes”. Amb el temps, la evolució del llatí al nostre territori transformaria la paraula en Lanera o Llanera. 

Finalment, l’evolució lingüística donaria peu a Prat, tenint així doncs l’evolució toponímica del nostre municipi, El Prat de Llobregat. 

-Imatge 1: Document ampliat on es pot veure la paraula lannarie en vermell (Font: Cartulari de Sant Cugat, Arxiu de la Corona d'Aragó)