Lacunaria

 El nom que porta aquest compte de divulgació és tant remot que cal viatjar al segle X per trobar les primeres referències. Si anéssim a l’Arxiu de la Corona d’Aragó i demanéssim pel Cartulari de Sant Cugat, trobaríem el primer document que posa nom a aquest lloc de terra del Delta.

En aquest cartulari trobem un document del 17 de gener de 965 d. C. En ell es parla d’una donació de terres entre un tal Martí i el Monestir de Sant Cugat del Vallès. Aquest Martí, el donador, ens parla de “terra mea propria, que abeo in comitatum Barchinonensis, in termino de villa Alcale, prope estanno Lanarie” (la meva terra pròpia, que tinc al Comtat de Barcelona, al terme de la vil·la d’Alcalà, prop de l’Estany de Llanera). Per situar-nos, ens situa les seves terres a Sant Boi, parròquia de la qual mig Prat era part aleshores; un Prat que coneixerem amb el nom de Prat de Sant Boi. Però concreta aquest Martí que les seves terres estan a l’est d’un estany anomenat Llanera, mentre que al sud tocava “ipsa lannas fenosas”. 

L’origen de l’estany podem situar-lo en una desviació del Braç de Remolar, o també de la Riera Vella. En tot cas, aquest estany situat entre el nucli actual i l’Aeroport donà nom a unes “lannas fenosas” que acabaren donant nom al Prat de Llanera. 

Segons el lingüista Josep Moran, el topònim de “llanera”, és un topònim preromà que adoptà la derivació romànica -era. El significat equivaldria a una terra plana, és a dir, a un prat. Lanas, en cèltic, equival a terra inculte i poc fèrtil; un significat aplicable al Delta si recordem que la ramaderia fou la principal activitat econòmica aleshores. Trobem topònims semblants al Delta com ara Els Llanassos (Viladecans) o Lannes (Illa de Banyols)

No obstant, la interpretació tradicional creu que Lannaria és una contracció llatina de Lacunaria, un lloc de llacunes. Defensada per Josep Balari i Enric Moreu-Rey, Jaume Codina i la historiografia posterior ha optat per aquesta teoria. 

Sigui quina sigui la interpretació, l’estany desapareixerà de la documentació a partir del segle XII i el Prat de Llanera, posteriorment com el Prat de Sant Boi o deçà l’aigua, acabarà perdent el topònim i restarà com a Prat, el Prat de Llobregat. 

-Imatge 1: Fragment de la donació de Martí al monestir de Sant Cugat (ACA)