Les primeres mencions a aquesta raça són presents ja en època medieval, on trobem diferents tributs als comtes de Barcelona on es parla de la singularitat dels capons del Delta, per el gust de la seva carn. La fama d’aquesta espècie era un obsequi més que habitual dels masovers cap als propietaris.
Un exemple de la seva valoració a Barcelona el trobem en preus del 1752, on un parell de capons del Prat valien 1 lliura, mentre que dos capons normals valien 18 sous (1 lliura barcelonina equivalia a 20 sous).
No serà fins el s. XIX quan l’avicultor Salvador Castelló s’interessa per la singular espècie del Prat i arriba a la teoria que els seus trets diferenciadors (gran cresta, potes de color blau pissarra, cua llarga...) es deuen a un creuament amb la gallina conxinxina.
Tot seguit vindrà una classificació de l’espècie, que patirà un procés selectiu segons les característiques pròpies de la raça; repercutint en una davallada considerable de la població. Fruit d’aquesta selecció humana, es diferenciaran dues variants: la lleonada i la blanca.
La popularitat de la raça feu que participés a la Exposició Universal de 1899 i 1900, així com que s’exportés tant a Sud-Amèrica com a Europa. Al Prat s’explotà el fenomen, tenint els casos singulars de la Colònia Americana i la Granja Colominas. Aquesta darrera, de la mà del matrimoni Colominas-Álvarez, intensificà aquest procés selectiu tot millorant la carn i la producció d’ous.
Malgrat la cria industrial d’aviram als anys 70, s’incentivaran les fires avícoles, que encara perduren; i l’any 1985, fruit d’aquesta tasca neix l’Associació de Criadors de la Raça Prat amb la necessitat de protegir l’espècie. Finalment, el 1987 es donarà cobertura legal tot reconeixent el Pollastre i Capó del Prat, nom oficial de la raça. Altres reconeixements legals seran l'IGP i la incorporporació al Consell Regulador Europeu.
La raça Prat va lligada a generacions de pratencs que, vivint en cases isolades i adverses, sobrevisqueren del que els hi donà la terra. L’espècie anà evolucionant de la mà d’aquests habitants del Delta, que alhora foren evolucionant també. Aquesta raça és tot un tret d’identitat per els pratencs, sent “potablava” tot un gentilici popular.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada