La constitució de llogarets entorn a l’actual Plaça de la Vila donarà forma als carrers neuràlgics del Nucli Antic del Prat. El camí de la Ribera, el de l’Albufera i el de la Bunyola vertebraran un poble que a mitjans del XIX comptava vora els 200 habitants en aquest nucli.
El 1846 neix la primera casa al Camí de la Bunyola, en terrenys entre aquest camí i el de l’Albufera, propietats del barceloní Jaume Tos i Barnola.
El resident serà Valentí Xirinachs Artigas, fuster i manescal. Aquest fet serà el tret de sortida d’un procés urbanístic que sformarà l’antic camí que anava al districte de la Bunyola en tot un carrer capital en la constitució del Prat.
La construcció de cases només es donarà a ponent, tenint a llevant els masos de Mas Amigó i Torre Xica, també propietats de Tos. Dites cases seran únicament de menestrals. La formació dels carrers Madoz i Martí i Julià vindrà acompanyada d’aquest creixement. No obstant, el 1859 ja començarà la edificació a la banda oriental, tenint com a primer habitant el masover de Tos, Pere Parés.
Aviat el carrer esdevingué el més important. La Sala d’en Bou o la farmàcia de Ramon Arandas són exemples d’aquest creixement. En un context en que el fabricant Ferran Puig comprava terres del districte agrícola de la Bunyola a dojo; a la dècada dels 70 nasqueren les primeres voreres i a la dècada dels 90 es doblaren les edificacions arribant a les 59 cases.
La situació d’inicis de segle és la d’un pobre enllumenat d’uns pocs fanals de petroli i la manca d’un sistema de pavimentació i clavegueram que inutilitzava el carrer a la mínima riuada. No obstant, l’activitat menestral o el naixement d’associacions com ara la coral Lo Llobregat o la germandat de Sant Cosme i Sant Damià donaven plena vida al carrer.
El 1912 el Consistori rebatejà el Carrer de la Bunyola per Ferran Puig. L’evolució del carrer vindrà acompanyada per dates com 1914 0 1919, amb la instal·lació de clavegueram i enllumenat elèctric, respectivament.
La final pavimentació del carrer, el 1924, bé podria marcar la transició d’un carrer dominat per la menestralia a una nova societat camí de la industrialització. El Banco de Vizcaya i el Banc de Catalunya seran una nova realitat al carrer en transformació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada