Barri de Sant Cosme

Davant la immigració i la situació de barraquisme de finals del franquisme entorn Barcelona, el règim decideix efectuar la urbanització de la rodalia de la ciutat; tenint com a resultat més proper el barri de Bellvitge a l’Hospitalet o Cinc Roses a Sant Boi. 

Al Prat s’efectuarà la edificació d’un nou barri, el de Sant Cosme i Sant Damià, en honor als Sants Metges, copatrons de la vila.

L’any 1964 l’Obra Sindical del Hogar començava a construir els primers habitatges en el districte de la Ribera, molt tocant a l’Aeroport. Aquests nous pisos, catalogats com provisionals, inauguraren la 1a Fase de 600 habitatges i l’escola Jaume Balmes.

Mentre l’any 68 s’inaugurava el dipòsit d’aigua, símbol del barri, la precarietat dels habitatges, que havien perdut ja la categoria de provisionals, s’evidenciava amb esquerdes, falta de serveis, asfaltat...

Davant d’aquesta situació es crea la Asociación de Vecinos de San Cosme y San Damián. Ja a l’any 69 comencen les primeres protestes fins que el 1977 s’efectua una remodelació integral del barri.

Les diferents actuacions de remodelació han generat el barri actual, limitat amb la resta del municipi per l’Avinguda Onze de Setembre i el barri de la Granja. Les seves singulars edificacions amb pati interior conviuen amb elements que donen forma al barri, com ara el Parc Nou, el mercadet setmanal, les dues comissaries, l’Estadi Julio Méndez, els Jutjats o la Parròquia de Sant Cosme i Sant Damià.

La història d’aquest barri, molt lligada a l'associacionisme i el moviment obrer, cal contextualitzar-la en un Prat que encararà els anys 50 amb 10.000 habitants i acabarà el segle amb gairebé 63.000.

Vista aèria del Barri (icgc.cat)

Vista des de terrat del barri 2020 (elfar.cat)

Carrer Riu Xúquer i el dipòsit d'aigua (ccma.cat)

Barri de Sant Cosme l’any 1967 (El Periódico)

Postal del barri als anys 70