dissabte, 7 de gener del 2023

El Sagramental

La vida en comunitat al Delta del s. XIII ve marcada per una sèrie de factors com ara les inundacions o els robatoris. D’aquests problemes les comunitats del Prat de Sant Boi, de l’Illa de Banyols i del Prat de Provençana, dispersats en masos, responien amb unes dinàmiques socials marcades per la cooperació. 

La necessitat d’institucionalitzar aquesta seguretat farà que el 1279 Jaume I concedeixi el dret d'armar-se als habitants del Delta, per tal de resoldre aquestes problemàtiques. Aquest cas és dels primers en institucionalitzar-se de tota Catalunya, ja que aquesta pràctica ja venia donant-se legalment des de 1068.

Ja iniciat el s. XV aquest fenomen passa a tenir càrrec propi. El càrrec del “sagramental” esdevindrà, segons el Dr. Codina, la primera autoritat nativa amb plens poders. En aquest període dos sagramentals del Prat de Sant Boi, dos del Prat de Provençana i un de l’Illa de Banyols havien de jurar fidelitat a Sant Boi i Provençana i renovar-se cada dos anys. 

Tenim com exemple que els primers sagramentals pel Prat de Sant Boi foren Bernat Moragues i Pere Codina; i per Banyols fou Guillem Magraner. Aquestes personalitats estaven encarregades de vetllar per l’ordre públic i només podien actuar en “cas de foc o sang”.

El Sagramental, que era cridat a so de campanes (so metent) acabarà convertint-se en el que posteriorment coneixerem com el Sometent, dissolt oficialment el 1978.


El Sometent armat de l’Hospitalet al 1909, mesos després de la Setmana Tràgica (La Il·lustració Catalana 05-12-1909)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada