Aquesta frase és l’evident reflex de la relació entre l’ésser humà i la religió en un context en que aquesta ho abraçava tot. El sentit de l’expressió és la obligatorietat de moltes generacions pratenques a viure amb el factor religiós i que fins i tot es pogués entomar de manera irònica.
Hem de traslladar-nos a la idea que anar a missa era una activitat tant normal com necessària pels pratencs i pratenques de segles enrere, tenint present que el no anar-hi comportava la exclusió social i la creguda no salvació de l’ànima.
Per tant, una activitat tant bàsica com anar a missa podia tranquil·lament complementar-se amb la de cagar-se en el capellà.
Interior de l’Església entre els anys 1925-35 (fot. Joan Artigues Carbonell)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada