Nat a Reus el 1869 en una família de comerciants, estudiarà Medicina a Reus. Exercirà la seva professió per les comarques tarragonines, cassant-se amb Misericòrdia Font Martí i tenint sis fills.
Aterrarà al Prat el 1908 substituint el metge Segimon Salgot, del qual heretarà l’enemistat amb la classe caciquil, encarnada per
Pere Casanovas “l’esbirro”. Tant és així, que durant els primers anys perdrà bona part de la seva clientela. Dins d’aquests pacients, trobem el destacament carrabiner de la platja, els treballadors ferroviaris de la zona i els de la Papelera. La seva tasca mèdica cal ressenyar-la també en les diferents campanyes antipalúdiques en les que participà entre 1919-21.
Aviat entrarà en la vida política i cultural del poble, tot formant part del nou Centre Autonomista, del qual serà redactor a través del seu òrgan escrit, El Ressò. A més, els seus escrits sobre història i els seus dietaris ens permeten tenir una font històrica de primer ordre.
El seu pas per la política hem de cercar-lo a la Dictadura de Primo de Rivera. Amb el nou règim es forma a sorteig una Junta Municipal de la qual, s’havia d’escollir un membre per ésser alcalde. Com la condició d’aquest membre escollit era tenir un títol superior, el Dr. Pujol fou l’únic possible; malgrat ser catalanista i republicà.
Durant les eleccions del 12/04/31 guanyarà l’alcaldia presentant-se per ERC, participant activament en la proclamació de la República. Durant la seva etapa al Consistori, fins l’agost com alcalde i fins el 1934 com a tinent alcalde, votarà en contra de l’expulsió dels jesuïtes, incentivarà l’ampliació de la Gran Via perquè arribés al Prat i haurà de fer front a la Vaga de la Seda de l’any 31; fet que marcarà la seva dimissió.
Durant la Guerra, la seva faceta mèdica es feu evident amb accions com la participació en la Creu Roja o en la ajuda de les famílies víctimes de la violència de rereguarda. Alhora, intentarà evitar la crema de l’Església, sense èxit.
Tot i marxar del Prat un dia abans de l’entrada franquista, tornarà a casa seva dos dies després i serà detingut. Després de set mesos empresonat, serà absolt i depurat de la seva professió. El 1944, morirà amb 75 anys.
Un ambulatori pratenc porta actualment el seu nom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada