L’origen d’aquesta expressió és ben senzill. El 1858 oficialment entrava en funcionament un nou cementiri prop de Cal Saio, conegut actualment com el Cementiri Vell.
La construcció d’aquest cementiri venia precedida de la problemàtica d’enterrar al cementiri parroquial, entre l’Església i el vell Hostal. Aquest espai es quedava petit i les noves normatives sanitàries marcaven els enterraments fora del nucli urbà. D’aquesta manera, es bastí un nou cementiri que abans d’acabar-se ja rebia sepultures a causa de l’episodi de còlera de 1854.
Així que acabar darrere de Cal Saio, masia també del XIX i enderrocada el 1974, equivalia a tots els sinònims que coneixem per l’acte de morir.
Cementiri Vell (lannarie.blogspot.com)
Cal Saio (Fons Familia Monés)
Localització del cementiri i la masia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada