“Vos escrich per curiosat y bos fas ha saber que lo dia 16 del mes de Janer Jo, Pau Porcet y Casas, me’n bas determinâ de casar-me, ab consentiment de lo meu Para y Mara, ab una y tal Maria Albereda, Filla y Llegítima de Joseph Albereda y Antònia Albereda y Gibert, habitants del terme de Pallajà.
Y lo escalfar-me ha casar jo, Pau Porcet, ba sê per temor de no ber de sê Soldat ab aquell rebol de tems tant infame ab las Quintas que fèyan los Españols per·a salvar la Pàtria y Religió per poder trèurer los enemichs Francesos de tota la España. [...] Però, mireu, Fills meus Caríssims, lo any 1812 ba sê un any de molts casaments per temor de no haver de sê Soldats, fills, se entén, Principalment los Areus y fills de Biuda. [...] De aquest modo entràban no més que las Compañias de Reserba.”
Aquest fragment ens situa en gener de 1812, durant la Guerra del Francès. A pocs dies perquè Catalunya passi a formar part de l’administració francesa, en 4 departaments, en Pau Porcet es cassarà per evitar agafar les armes. Les diferents juntes, que s’organitzaven en guerra de guerrilles contra el govern napoleònic, regularitzaren els reclutaments per tal de mantenir la oposició armada a Josep Bonaparte. Segons ens indica en Porcet, molts es cassarien per un cop ser cridats a les armes passar a la reserva.
Bé pot ser aquest testimoni l’exemple de com la guerra, present en un convuls s. XIX, afectà la vida quotidiana de la societat fins el punt de recórrer al matrimoni, com és el cas del pagès santboià que “ba sê fet y dit, ab cosa de buyt dies casats ab Llicència closa”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada