És aquesta una frase més expressada per foranis que per propis pratencs. El Prat ha estat històricament insalubre per estar enmig del Delta. El paludisme va ser una malaltia endèmica durant molts anys als pobles deltaics i aquesta condició era prou coneguda en altres contrades.
Per aquest motiu, parlar dels aires del Prat equivalia a parlar d’aquest ambient insalubre de mosquits i humitat, ambient on la malària hi campa fàcilment.
A tall d’exemple trobem la experiència del metge Pujol i Capsada, natural de Reus, el primer cop que va veure el Prat:
“Havia sentit parlar molt del Prat, i això era motiu que tingués una molt comprensiva curiositat de veure el Prat i em posés a mirar amb dalit... Més, de sobte, una senyora amb veu emporugida, es posà a cridar: “Tanqueu les finestres que ve el Prat!”; “Que no entri un mal aire del Prat”, afegiren altres passatjers i es tancaren les finestres. Jo darrera de l’entelat vidre de la meva finestre vaig continuar mirant. [...] vaig veure, a la banda de baix, un enorme aiguamoll, d’aigües verdoses, extens fins a perdre’s de vista el final, ple d’enormes junqueres. El fondo d’en Peixo. En veure aquell immens estany a les parets del poble vaig explicarme aquella por, aquella prevenció contra els aires del Prat.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada