GUERRA DELS MATINERS AL PRAT
La Guerra dels Matiners (1846-1849), o Segona Guerra Carlina, s’emmarca dins de les anomenades Guerres Carlines, un conflicte que enfrontà dos bàndols pel tron d’Espanya; tenint els reialistes (Isabel II) i els carlins (Infant Carles).
El Delta no s’escaparà d’aquesta segona carlinada, en la qual federalistes republicans i carlins s’unien en contra de la política centralitzadora d’Isabel II.
El Prat, amb una església fortificada, va ser guarnicionada per carrabiners de Gavà ja que tenia un amarg record de saquejos durant la 1a carlinada. Al marxar el destacament carrabiner, arribaren les tropes carlines i republicanes.
Aquestes, al arribar, exhortaven als consistoris una quantitat de diners, que durant el 1848 arribà a 20.000 rals per incursió.
En una d’aquestes darreres incursions arribà al Prat el Noi Baliarda, republicà revolucionari de Sant Andreu del Palomar. La seva partida, que arribà l’abril de 1849 amb 40 homes, exigí nous pagaments al poble. Però al no rebre’ls i no trobar als regidors, decidiren raptar les dones d’aquests i anar cap a Viladecans.
A La Gent del fang, el Dr. Codina reprodueix un testimoni de la època: “Entre las siete y las ocho de esta mañana se ha presentado en este pueblo una partida que habiendolo circumbalado y sorprendido a algunos individuos de Ayuntamiento les han tenido presos. En el entretanto han exigido a algunos vecinos algunes cantidades que se han llebado imponiendo pena de la vida y otras amenazas crueles que orrorizan”.
-Imatge 1: Batalla del Pasteral del 1849, que posà fi al conflicte i on resultà ferit el general carlí Ramon Cabrera, conegut com el “Tigre del Maestrat” (wikipedia.org).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada