Nat el 1872 a Sant Quintí de Mediona, Anton Martí i Piñol aterrà a la parròquia pratenca el maig de 1905, substituint a mossèn Pau Benet, que estigué tres mesos com a rector per la mort de Benet Torres Soldevila.
Les primeres accions que va dur a terme com a rector va ser propiciar l’arribada de les Germanes Carmelites al Prat i la fundació del col·legi Mare de Déu del Carme. Va desenvolupar diferents càrrecs de tresoreria a la Junta Local de Protecció de la Infància i a la Junta Local de la Beneficiència.
La seva rectoria visqué episodis com ara la primera visita pastoral d’un cardenal, el cardenal Casañas Pagès, però també d’altres més funestos com el 1907, l’any de les cinc riuades. A través de la Junta de Defensa d’Inundacions va incentivar una tasca de reconstrucció, com per exemple el retaule de 1693 que havia quedat malmès.
Malgrat la seva popularitat amb accions de caritat i la seva influència en la vida social i política del poble, amb la formació del Centre Autonomista, escissió del Centre Artesà, molts feligresos van distanciar-se de la seva persona per les seves idees conservadores. Al·legant al Bisbat motius de salut, el 14 de juny de 1931 va abandonar la parròquia deixant pas a Mn. Josep Mª Homs.
L’any 1938, seria assassinat en lloc desconegut a la rereguarda republicana. Per aquesta condició de “caigut” del règim i per la seva vinculació amb la vila, el 1944 el consistori batejarà el Carrer de Bolós com Passatge Rector Martí i Piñol.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada