dimarts, 29 de novembre del 2022

L'Artesà

 Malgrat que parlar de l’Artesà ens remuntaria a 1883, tractarem les qüestions més vinculades a l’edifici i els seus usos.

Davant l’escissió del Centre Artesà el 1919 en autonomistes i artesanistes, aquests darrers, expulsats de la Sala d’en Bou (cafè que feia cantonada Pl. Vila-Ferran Puig), buscaren un nou local. Provisionalment ocuparen el Cafè del Pont.

El nou edifici es projectà en una finca de 5.000 m2 del barceloní Joaquim de Bolòs. Ubicada entre els actuals Carrer Centre, Pintor Isidre Nonell i Maurici Vilomara, es bastí l’edifici en tant sols 6 mesos, a càrrec de l’arquitecte Antoni Pascual Carretero. La celeritat de la construcció es deu en part a la implicació del cacic Pere Casanovas, Peret de l’Esbirro, que hi disposà els homes i el capital necessari. 

L’Artesà es composava per un teatre, un cafè i un jardí. El maó destacà en l’estructura modernista de l’edifici, donant-se una sèrie de voltes de canó de les quals cal destacar la volta catalana. El teatre comptà amb unes 768 localitats originalment i innovà en una platea basculant que permetia adaptar-se als diferents usos del recinte, com ara balls, teatre i cinema. 

Tant el bar com el jardí, al sud del complex, mantenien aquest estil modernista i noucentista, amb la incidència del totxo i la ceràmica. 

Els usos de l’edifici han estat diversos. Teatre, cinema, balls, aplecs, mítings, conferències... El cafè ha esdevingut punt de trobada de vàries generacions pratenques, essent un símbol de la classe dominant en els seus inicis i democratitzant-se en altres capes socials amb el pas dels anys. 

La degradació de l’edifici a partir de les dècades dels 70 i 80 provocà que la Junta de propietaris arrendés el 1987 el local a l’Ajuntament. Davant l’estat d’abandó sorgiren diferents campanyes populars per recuperar l’edifici; fins que el 2003 fou comprat pel Consistori.

La rehabilitació que se’n derivà provocà un allau de polèmiques i crítiques degut a la pèrdua d’elements arquitectònics i a la mateixa praxis del procés. El 2019 es reobrirà de nou.


L’Artesà als anys 20


Una altra postal de l'Artesà de data desconeguda


L’Artesà 1965 (fot. Joaquim Torrent Pérez)


Pati de l’Artesà anys 70 (fot. Josep Maria Sardà i Boixadors)


Teatre el 2012 (La Riuada)


Actual pati de l’Artesà (teatrelartesa.cat)


Actual cafè de l’Artesà (teatrelartesa.cat)


Actual façana de l’Artesà (teatrelartesa.cat)


Actual teatre (teatrelartesa.cat)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada