En el marc d’unes lluites obreres i veïnals cada cop més presents en el panorama sociopolític de l’Estat, el 1974 el Barri de Sant Cosme no era aliè a aquests moviments i s’articulava per aconseguir una sèrie d’avenços que encara trigarien en arribar; amb la reforma integral de 1977 o la 1a fase de remodelació de 1982.
I és que l’any 1974 Sant Cosme encara era un barri aïllat. D’ençà els primers pisos de 1964, la manca de serveis a la població del barri abocava a una situació de precarietat.
Mentre a la resta del Prat funcionava des de 1966 el dipòsit d’aigua de l’escorxador (l’actual Cèntric), Sant Cosme trigaria a bastir el seu propi fins a 1974.
La Copa, que és com popularment la coneixem, va plantejar-se el 1966 i serà acabada el 1974. Obra de l’enginyer de camins José Luis Guárdia i de l’enginyer municipal Eladio de Ceano-Vivas, fa 28 metres d’alçada i les dues parts, el cilindre i el con, s’uneixen a través de formigó armat.
Situada entre la Plaça de la Remodelació i l’escola Jaume Balmes, a la cruïlla C. Riu Xúquer/C. Riu Guadalquivir, la capacitat d’aigua de la Copa és de 1000 m3. Tant aquest dipòsit com el de la Plaça Catalunya actualment són inoperatius i conformen senyes d’identitat patrimonial del poble.
Per la seva construcció s’enderrocaren les masies de Ca l’Andreuet i Cal Cisquet Natrus, molt properes a la torre.
Va ser reformada el 2001 i fruit dels darrers Pressupostos Participatius està en projecte il·luminar-la, igual que ho està des de fa anys la seva veïna del Cèntric.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada