El 28 d’abril de 1914 arriba a la masia de Can Farrés en Joan Rivera Campaña, àlies “Gandumbes”. L’home, que havia treballat al mas de la família Vallhonrat, ara treballava a una fusteria d’Hostafrancs. Es presenta de nit i demana per la seva mare. Al no ser-hi, es queda a dormir amb els seus antics amos.
En el mas, que hi vivien el matrimoni Vallhonrat, els seus tres fills, la mare de n’Antònia Vallhonrat i un mosso; tindrà lloc un fet que sacsejarà el poble i la premsa del moment. I és que a mitjanit, en Joan Rivera s’aixecarà i començarà a donar cops de martell contra el matrimoni masover, que dormia amb el seu fill petit.
Davant la cridòria, s’aixecà el mosso Pere Escoda, que dormia a la quadra. Ràpidament, en Gandumbes es dirigirà cap allà i el colpejarà amb una aixada, clavant-li l’eina al cap. Tornarà cap al mas, on la família s’havia tancat i demanat auxili.
L’arribada dels veïns Josep Noguera i Joan Portillo, que dispararen al aire trets d’auxili, provocaren l’arribada a posteriori dels sometents, els mosso d’esquadra, el metge i el jutge municipal. En Gandumbes feia estona que havia fugit.
L’endemà, els mossos d’esquadra van detenir al sospitós a la fusteria on treballava i el van portar al Prat, on les víctimes el van reconèixer. A punt de ser linxat pels veïns, serà empresonat fins el judici.
Les lesions que patí el masover Domingo Vallhonrat Comas i la mort vuit dies després del mosso Pere Escoda Sabaté, accentuaren el fet a la premsa, que ja parlava de “el crimen del Prat”.
Durant el judici, en Gandumbes negà tots els fets i els seus coneguts afirmaren que seguí la rutina habitual aquells dies. A més, l’advocat defensà la seva epilèpsia larvada i la histèria epilèptica de la seva mare. Per contra, l’advocat de les víctimes apuntà als interessos econòmics d’en Joan Rivera, que pretenia robar els 600 duros que tenien els masovers per comprar una finca al Prat, propietat de la seva tieta.
L’acusat fou condemnat a pena de mort. No obstant, el 1916 serà indultat pel Rei.
