PESA i el seu impacte en la salut i el mediambient

PESA I EL SEU IMPACTE EN LA SALUT I EL MEDIAMBIENT

Històricament, la llera del riu Llobregat ha estat un pol d’atracció de fàbriques. La Zona Franca i La Seda i La Papelera són un exemple clar. En aquest cas tractarem la fàbrica PESA i el seu impacte al territori i la salut dels pratencs i pratenques.

L’any 1935 es constitueix a Barcelona “Productos Electrolíticos, S.A.”, empresa química lligada al grup alemany Bayer i integrada al grup empresarial IG Farbenindustrie AG. Comptava amb instal·lacions a la zona de Ca l’Alaio, a l’actual aparcament al costat de Metalco. El 1946 s’instal·larà a la Zona Franca, esdevenint la primera fàbrica en instal·lar-se en aquest polígon, al costat del pont del ferrocarril, a tocar de la llera del riu.

La fàbrica PESA, popularment coneguda com “La Fabriqueta”, produïa cromat de plom i àcid sulfúric, aplicat a la pigmentació i metal·lúrgia. Molts pratencs van treballar a la Fabriqueta i fins i tot un dels seus directors, Máximo Simón Pérez, va esdevenir alcalde del Prat (1964-68). La toxicitat de les matèries primeres i dels seus processos de fabricació provocava una alta sinistralitat laboral entre els treballadors, molts dels quals perdien l’olfacte i patien perforacions a les vies nasals, així com càncers de pulmó. 

A més, la fàbrica realitzà durant anys abocaments il·legals de residus tòxics i ja als anys 80 va haver-hi un procés penal amb dos condemnats. A inicis dels anys 90 s’enderrocà la fàbrica i des d’aleshores les prop de tres hectàrees constitueixen un solar contaminat tant el sòl com el subsol, amb residus potencialment cancerígens com ara cromites i sals del plom.

Des del 2007 es té coneixement que el projecte d’accessos viaris i ferroviaris del Port de Barcelona preveu actuar en terrenys de la desapareguda fàbrica, així com llocs de vessament il·legal de cromites. L’any 2010 l’entitat ecologista DEPANA descobreix un abocador il·legal de cromites al marge esquerre del riu, a tocar del pont de Mercabarna. 

L’avís de l’entitat a les administracions públiques pren importància a finals de 2023, quan s’inicien les obres d’accessos al Port amb l’ajut dels Fons Next Generation. La zona, prop de Mercabarna, esdevé un perill mediambiental i per la salut tant dels treballadors de les obres com per qui va a treballar a la Zona Franca. A més, existeixen horts il·legals i barraques en aquests terrenys. 

Finalment, i arran d’una denúncia de DEPANA a la Fiscalia de Barcelona el març de 2024, el desembre del mateix any es va ordenar tancar la zona i dur a terme una investigació d’aquests residus. Les irregularitats, passivitat de les administracions i l’impacte en la salut i el territori fan de PESA i la seva activitat un exemple històric de la contaminació del nostre delta en un context d’emergència climàtica.

P.E.S.A. l’any 1958 (Arxiu Gerard Giménez)

Títol d'accions de PESA 1935 (Todocolección)

Vista aèria de P.E.S.A, la Papelera i el riu (Jaume Castell Riera)

Pont del ferrocarril i P.E.S.A el 1987 (fot. Joaquim Torrent Pérez)

Vista aèria dels ponts, P.E.S.A., la Papelera i Torre Gran el 1965 (ICGC)

 P.E.S.A. el 1988 (fot. Joaquim Torrent)

P.E.S.A. el 1988 (fot. Joaquim Torrent)

Façana de la fàbrica P.E.S.A, amb la fórmula de l’àcid sulfúric H2SO4 (Salva Grau Tena)

Plànol de l’abocament de residus a la llera (Depana) 

Qui ha participat en "De Lacunaria a la ciutat del Prat: breu manual d'història pratenca"?

Qui ha participat en "De Lacunaria a la ciutat del Prat: breu manual d'història pratenca"? 

En aquesta publicació vull agrair a totes aquelles persones que han col·laborat d'una manera o una altra en l'elaboració d'aquest llibre. Els llibres sempre acaben sent obres col·lectives des del moment que acaben en altres mans. 

Per tal de donar forma al text i fer-lo entenedor i accessible, el pal de paller ha estat l'Oriol Garcia Puig, graduat en Traducció i Interpretació per la UPF. L'Oriol té l'afegit que és el meu amic d'infantesa i era capaç d'entendre millor que jo allò que acabava escrivint. La maquetació i disseny va venir a càrrec de la Naomi Gómez Mora, graduada en Disseny Gràfic i Industrial per la UB, que va copsar des del primer moment els objectius del llibre: fer-lo accessible a tothom.

A més, el llibre no hauria nascut sense el suport de Tintablava. Associació d'Escriptores i Escriptors del Prat. Els consells i suports del seu president Jesús Garcia Moreno, també historiador, van ser claus amb l'afegit de la seva experiència en el món editorial.

A títol individual, vull agrair els consells i assessorament de persones com Vicenç Tierra Martínez, expresident de Tintablava, en qüestions de forma i contingut. Per capítols més complexos, com ara el dedicat a la geologia del nostre delta, vull agrair el coneixement aportat per Eric Baulenas Villegas, estudiós de la paleontologia comarcal, i José Garcia Moreno, vicepresident de Depana i activista mediambiental. Per últim, agrair a la comunitat historiogràfica local per l'interès en l'evolució d'aquest projecte; i especialment al Dr. Jordi Roca Vernet, pel seu suport durant anys en la meva carrera acadèmica i per haver escrit el pròleg d'aquesta obra.

Per últim, voldria agrair a totes les persones que m'han donat suport aquests anys i han seguit aquest compte de divulgació històrica d'aquest poble que tant ens estimem! Moltes gràcies!!

Llibreries pratenques on es pot adquirir el llibre

Fira Avícola

FIRA AVÍCOLA

La Fira Avícola de la Raça Prat arriba aquest any a les 51 edicions. La història d’aquestes fires està estretament lligada a la raça Prat de pollastres i capons (popularment, potablava), però actualment la fira acull tota mena d’actes culturals, lúdics i comercials.

La raça Prat, documentada ja en època medieval i distingida en els mercats medievals, va ser perfeccionada durant el s. XIX de la mà de l’avicultor Salvador Castelló i l’explotació de granjes com la Colònia Casanovas o la Granja Colominas; així com de la pagesia particular. La selecció artificial de la raça va comportar el naixement de les varietats lleonada i blanca.

La promoció dels potablaves no neix en la primera Fira Avícola —de 1941— sinó que hi ha inciatives d’internacionalització des del s. XIX. L’Exposició Universal de París de 1900 va comptar amb aquesta raça en la representació espanyola, i durant la Mancomunitat de Catalunya i la Segona República van donar-se fires i iniciatives científiques per promocionar la raça.

El 1941 es promou la "1ª Exposición de Raza Prat", però no serà fins 1975 quan es consolida una fira avícola celebrada cada any entre els mesos de novembre i desembre. La popularment coneguda “Feria de los pollos” o “Fira del gall” ha tingut diferents emplaçaments: La Torre Balcells i pl. Pau Casals, Av. Verge de Montserrat, pàrquing de Cal Gana, i des de la 44a edició (2017) a la nova Granja de la Ricarda.

Actualment la fira acull una mostra agrícola de la classe pagesa del Prat —eines, productes i bestiar—, mostra d’entitats culturals, restauració, fira comercial, i sala d’actes per conferències i altres actes. Des de 1941 és tradició la realització d’un cartell representatiu per a cada edició. 

Cartell de la Fira Avícola de 1941 (AMEP)

Variant lleonada de Potablava (wikiprat.cat)

Terrissaires de la Bisbal a la Fira Avícola de 1986, a l’Av. Verge de Montserrat (fot. Joaquim Torrent)

Granja de la Ricarda reconstruïda el 2014, on des de 2017 se celebra la Fira Avícola (fot. Pere López)

10ª Fira Avícola de 1983 (AMEP)

44ª Fira Avícola de 2017

51ª Fira Avícola de 2024

La Balena (1983)

LA BALENA (1983)

El 12 de maig de 1983 la Guàrdia Civil, fent la ronda per la costa pratenca, trobà una balena varada a la platja, just davant de les dependències del Club Nàutic.

Primerament es personà el veterinari titular del poble, Rafael Abellán, que sentencià que es tractava d'un cetaci mort de feia dies i que no era una espècie peculiar del Mediterrani. S'apuntà que podria ser un exemplar llençat d'un vaixell balener. Posteriorment es va confirmar que es tractava d’un rorqual comú (Balaenoptera physalus).

També es personaren membres del Zoo de Barcelona i del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat; que van acordar el desmembrament de l'animal. Aquest pesava 18 tonelades i van caldre 3 dies pel desmembrament. D'aquest, la carn fou donada a una empresa especialitzada en pinsos i l'esquelet passà al Zoo de Barcelona; tot i que l'Ajuntament del Prat pretenia quedar-se les restes per exposar-les en un futur Museu del Prat.

Es calcula que van anar a visitar les restes del cetaci unes 40.000 persones, arribant l'Ajuntament a fletar autobusos per les escoles del poble. Dos anys després, l’esquelet del mamífer s’exposà a l’entrada del Zoo de Barcelona fins el 2018 quan el mal estat de la peça va provocar que es guardés al magatzem.

En els darrers anys una plataforma ciutadana i l’Ajuntament del Prat han demanat tornar les restes òssies al Prat, on va morir la balena. Fins i tot l’artista Consol Llupià va dirigir un audiovisual incentivant aquesta iniciativa. La balena ha constituït un dels episodis més recordats de la memòria col·lectiva recents dels pratencs i pratenques.

-Imatge 1: Balena varada el 1983 (Ajuntament del Prat)

-Imatge 2: Vídeo del fet (Salvador Grau)

-Imatge 3: Esquelet balena 2018 (ABC)

-Imatge 4: Esquelet balena 2018 (Metrópoli Abierta)

Col·loqui "Història local: difusió i recepció"

El proper dijous 17 a les 19h a la sala d'actes del Cèntric l'Oriol Garcia Puig (Traducció i Interpretació), la Naomi Gómez Mora (Disseny) i en Pau Rodríguez Cabanach (Història) durem a terme una xerrada sobre la divulgació històrica, a partir d'un projecte que venim treballant des de fa temps: un llibre d'història!

Us hi esperem!!

El Pont de Ferran Puig

EL PONT DE FERRAN PUIG

Durant segles, El Prat fou un lloc a mercè d’una orografia isolada que incomunicava els seus habitants amb la resta de les poblacions. Els vells camins d’època medieval i moderna sovint quedaven enfangats i per travessar el Llobregat hi havia dues opcions: Pujar a Sant Boi i utilitzar el seu pont, o fer servir l’antiga barca pratenca.

Per aquest motiu, en arribar l’industrial Ferran Puig a mitjan de segle al Prat i començar a explotar el districte de la Bunyola, es plantejà la possibilitat de donar sortida al producte d’una manera més eficient; construint el primer pont de la història al Prat.

Plantejat el 1868, s’inaugurà el 9 de juliol de 1873 amb una festa en homenatge a l’esdeveniment històric i a la figura del terratinent promotor. Per tal ocasió s’organitzaren dues corals al Prat, Els Joves i Els Vells. L’amortització de l’obra es plantejà amb un peatge de pas (més barat pel Prat) i una futura venda a l’Ajuntament del Prat, un fet que no veurà Ferran Puig en vida.

El pont, metàl·lic i amb una passarel·la de fusta, tenia una longitud d’uns 100 metres i una alçada respecte el riu d’uns 5,5 metres. S’aguantava per uns grans pilars rodons, però presentava un inconvenient: El pas era estret i només permetia un pas únic amb carro. L’alçada triada per aixecar el pont fou al nord del municipi, concretament entre els actuals ponts de la Gran Via i el ferrocarril. A la riba esquerra, a l’Hospitalet, trobem la vella masia Torre Gran; i a la dreta, al Prat, el solar que ocupà la Papelera. fruit d’aquesta localització, l’actual C. Nicolás Maria Urgoiti rebé el nom de carrer del Pont.

El també conegut com Pont dels carros va passar per diverses propietats i el seu deteriorament va provocar la construcció del Pont de les Voltes el 1930. Curiosament, tornarà a la vida el 1939. Per tal de retardar l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona es volaren els ponts del Prat, menys el Pont dels Carros, ja que estava en estat ruïnós. Les noves autoritats franquistes locals ràpidament habilitaren el pont i fou comprat. El vell pont encara aguantà fins el 1950, quan s’inaugurà el Pont de l’Autovia.

Pont de Ferran Puig (L'Abans)

Passarel·la i caseta del pont (L'Abans)

Pont de Ferran Puig, i darrere el pont del Ferrocarril (Manel Herrero)

Detall de la passarel·la estreta del pont, que només permetia el pas d'un carro en sentit únic (Manel Herrero)

Cursa ciclista al pont dels carros als anys 30 (Arxiu Giménez Mor)

Colla d'amics al pont de Ferran Puig 1941 (L'Abans)

Restes del pont de Ferran Puig any 1965 (Frederic Comas)

Ferran Puig i Gibert (Arxiu Foment del Treball)

Tarifa per creuar el pont "pontatge" (Fons Codina, AMEP)

Localització del pont el 1945 (ICGC)

Localització del pont el 1945 (ICGC)

Guerra dels Matiners al Prat (1846-49)

GUERRA DELS MATINERS AL PRAT

La Guerra dels Matiners (1846-1849), o Segona Guerra Carlina, s’emmarca dins de les anomenades Guerres Carlines, un conflicte que enfrontà dos bàndols pel tron d’Espanya; tenint els reialistes (Isabel II) i els carlins (Infant Carles).

El Delta no s’escaparà d’aquesta segona carlinada, en la qual federalistes republicans i carlins s’unien en contra de la política centralitzadora d’Isabel II.

El Prat, amb una església fortificada, va ser guarnicionada per carrabiners de Gavà ja que tenia un amarg record de saquejos durant la 1a carlinada. Al marxar el destacament carrabiner, arribaren les tropes carlines i republicanes.

Aquestes, al arribar, exhortaven als consistoris una quantitat de diners, que durant el 1848 arribà a 20.000 rals per incursió.

En una d’aquestes darreres incursions arribà al Prat el Noi Baliarda, republicà revolucionari de Sant Andreu del Palomar. La seva partida, que arribà l’abril de 1849 amb 40 homes, exigí nous pagaments al poble. Però al no rebre’ls i no trobar als regidors, decidiren raptar les dones d’aquests i anar cap a Viladecans.

A La Gent del fang, el Dr. Codina reprodueix un testimoni de la època: “Entre las siete y las ocho de esta mañana se ha presentado en este pueblo una partida que habiendolo circumbalado y sorprendido a algunos individuos de Ayuntamiento les han tenido presos. En el entretanto han exigido a algunos vecinos algunes cantidades que se han llebado imponiendo pena de la vida y otras amenazas crueles que orrorizan”.

-Imatge 1: Batalla del Pasteral del 1849, que posà fi al conflicte i on resultà ferit el general carlí Ramon Cabrera, conegut com el “Tigre del Maestrat” (wikipedia.org).