JAUME CASANOVAS PARELLADA (1844-1911)
Neix el 1844 a Cal Gravat. Els seus pares, Miquel Casanovas Ribas i Francesca Parellada Pujol, representaven la classe masovera dirigent, però l’hereu era qui perpetuava la gestió del patrimoni familiar. Per aquest motiu i per evitar ser quintat, Jaume emigrà a Santiago de Cuba el 1856.
Allà es dedicarà al comerç i es casarà amb Luisa Montero Kelly, de família dedicada al món portuari. Amb ella va tenir 7 fills: Miquel, Facunda, August, Guillem, Dolors, Francisca i Jaume. L’any 1872 torna a Catalunya, davant la mort a Cuba del seu germà Francesc. Creiem que aquest és el motiu del seu retorn i l’origen de la seva riquesa, degut a les 80.000 pessetes que li deixa d’herència.
Inicialment viurà a Barcelona, on s’havia afirmat en altres recerques que fou escollit regidor l’any 1881. Actualment sostinc que es tracta d’un error i que es tracta d’un altre individu. El 1889 Jaume Casanovas retornarà finalment al Prat. Ell i el seu pare portaven una dècada millorant la finca de Cal Gravat, que ja era de la seva propietat juntament amb bona part del districte de la Bufera i la Bunyola.
Cal Gravat esdevindrà un centre d’explotació agrícola i ramadera de primer nivell, esdevenint una marca registrada de forta anomenada a Barcelona: la Colònia Casanovas. La colònia constava d’habitatges pels treballadors, sistema d’autoabastiment i una xarxa de ferrocarril per reblir les terres mitjançant sorra, fems i terra. La crisi per la gran inversió en terres de poca qualitat i sense accés a aigua abundant va acabar quan el 1893 Casanovas va descobrir l’aigua artesiana de l’aqüífer superficial, fet que revolucionà l’agricultura deltaica.
A nivell polític fou diputat de la Diputació de Barcelona entre 1898 i 1907, de la mà del Partit Liberal. En el càrrec va establir una xarxa clientelar al districte de Vilanova-Sant Feliu juntament amb el seu nebot i administrador: Pere Casanovas Moliné, conegut com Peret de l’Esbirro. Tots dos van representar el caciquisme imperant de la Restauració, amb connexions amb importants estructures com el Centre Artesà, el Canal de la Dreta, el Port de Barcelona o la Diputació.
Jaume Casanovas morirà el 1911 a la seva colònia agrícola. L’ajuntament va acordar canviar el nom del carrer de la Bufera per carrer de Jaume Casanovas i proclamar-lo Fill Predilecte del Prat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada