Ens complau convidar-vos a la presentació oficial del llibre 📖 De Lacunaria a la ciutat del Prat: breu manual d'història pratenca 📖 a càrrec de l’autor Pau Rodríguez Cabanach i conduït pel periodista i historiador Sergi Olivera Escobar.
🕑 Sala d’actes del Cèntric Espai Cultural (El Prat de Llobregat)
📌 Dimecres 2 d’abril a les 19:00h
Us esperem!
El cas del farmacèutic Francesc Esbert (1861-1868)
Als anys 60 del s. xix El Prat vivia un procés de consolidació urbana al voltant de la Plaça de la Vila, però també vivia un procés de polarització social en dues faccions, enfrontades més per qüestions personals que per idees polítiques. Aquests dos bàndols eren el Rostit i l’Enciam. Per cròniques posteriors del Dr. Pujol, els primers eren la facció dels rics i la segona la dels pobres; amb arbitrarietats.
L’any 1861 era alcalde Ramon Arandas, l’únic farmacèutic del poble i membre del Rostit. L’estiu d’aquell any l’altre bàndol va conxorxar tenir una segona farmàcia, i així fer-li la competència a l’alcalde. Es va anar a buscar un jove de 26 anys a L’Hospitalet, Francesc Esbert Esplugues. Era natural de Santa Coloma de Queralt, solter i acabat de llicenciar. La proposta que li van oferir una part de l’elit pratenca la va veure com una oferta irrenunciable, sense saber què li deparava.
Per Festa Major d’aquell any la farmàcia de Francesc Esbert, un local propietat de Josep Feu a la naixent carretera de la Bunyola (avui Ferran Puig), iniciava la seva activitat. L’Enciam tenia ja la farmàcia i aviat es buscà un metge, Marià Mascaró, de Vic. La dualitat de serveis i associacions per a cada facció fou una constant i el farmacèutic Esbert acabà com a secretari de la germandat de socors mutus Sant Antoni Abat.
Mascaró i Esbert van haver de fer front a l'episodi de còlera de 1865 juntament amb el metge Felip d’Hita i el farmacèutic Arandas, els dos del Rostit. En acabar l’episodi de còlera, només a Mascaró i Esbert se’ls hi va reconèixer i retribuir la seva tasca, ja que ara manava l’Enciam. A més, Esbert va ser nomenat dipositari municipal, destituint Jaume Móra. L’escàndol va ser majúscul.
Les batusses no acabaran aquí, perquè el 1867 torna a canviar de color l’alcaldia, ara amb un rostit Pau Aguilera Bou. Esbert destituït del càrrec de dipositari, acabarà increpant-se amb l’alcalde en una reunió de la Junta de Sant Antoni Abat, en què l’alcalde del bàndol contrari havia estat convidat.
Veient la sort que li deparava el Prat i les seves lluites personalistes, Francesc Esbert i el seu company també desil·lusionat Marià Mascaró abandonaren les seves places el 1868. Aquest cop guanyava el Rostit d’Arandas, en Bou, en Móra... els mateixos que el setembre d’aquell any van capitanejar la revolució la Gloriosa, que donaria el tret d’inici al Sexenni Democràtic. Política d’Estat i política local: barrejades entre personalismes.
RAMON ROIGÉ I BADIA
Va néixer l’any 1856 a Cabassers (Priorat) en una família de metges que poc després del seu naixement va traslladar-se La Granadella (Les Garrigues). Es va traslladar a Barcelona per a estudiar el batxillerat i Farmàcia, carrera que va acabar el 1877. Es cassà amb Raimunda Calzada Pelegrí, de Torrebesses (Segrià), amb qui tingué tres fills: Emili, Ramona i Ramon.
Va exercir a La Fatarella, però la mort de l’apotecari Ramon Arandas al Prat va provocar que Roigé li comprés la farmàcia a la família el 1886. El local s’ubicava a la plaça de la Vila, però a l’agost de 1898 traslladà la seva farmàcia al c. Ignasi Iglesias.
Tenia coneixements en mineralogia, zoologia i botànica. Va escriure diversos articles científics sobre les matèries, amb el Prat com a estudi de cas en el cas de la botànica i el descobriment dels pous artesians. A més, va participar en les campanyes antipalúdiques de la Mancomunitat de Catalunya encapçalades per Gustavo Pittaluga, on va exposar la seva experipenca al Prat amb l’article "El paludisme al Prat de Llobregat. Apunts històrics" de 1922.
Més enllà de la ciència i la seva professió, va esdevenir una autoritat local de prestigi, exercint de jutge municipal de 1912 a 1925. Va dimitir del càrrec per haver intermediat en una polèmica exhibició de senyeres durant una ballada de sardanes, en plena Dictadura de Primo de Rivera.
D’idees tradicionalistes, va donar suport reiteradament al diputat de la Lliga Regionalista Josep Bertran i Musitu, i va formar part d’un creixent grup de catalanistes al Prat (entre ells el seu fill Ramon) entorn el Centre Autonomista, en oposició al caciquisme imperant fins aleshores.
Va morir el 28 de març de 1932 d’apendicitis. L’any 1969 l’Ajuntament va posar el seu nom a una plaça del poble, plaça coneguda popularment com “parc de Correus” o “parque blanco”.
.JPG)
Retrat de Ramon Roigé i Badia (Noticiari Pratenc 27/04/1935)
.JPG)
Declaració víctimes del crim de Can Farrés. El jutge, Ramon Roigé (Mundo Gráfico 6-5-1914)
PESA I EL SEU IMPACTE EN LA SALUT I EL MEDIAMBIENT
Històricament, la llera del riu Llobregat ha estat un pol d’atracció de fàbriques. La Zona Franca i La Seda i La Papelera són un exemple clar. En aquest cas tractarem la fàbrica PESA i el seu impacte al territori i la salut dels pratencs i pratenques.
L’any 1935 es constitueix a Barcelona “Productos Electrolíticos, S.A.”, empresa química lligada al grup alemany Bayer i integrada al grup empresarial IG Farbenindustrie AG. Comptava amb instal·lacions a la zona de Ca l’Alaio, a l’actual aparcament al costat de Metalco. El 1946 s’instal·larà a la Zona Franca, esdevenint la primera fàbrica en instal·lar-se en aquest polígon, al costat del pont del ferrocarril, a tocar de la llera del riu.
La fàbrica PESA, popularment coneguda com “La Fabriqueta”, produïa cromat de plom i àcid sulfúric, aplicat a la pigmentació i metal·lúrgia. Molts pratencs van treballar a la Fabriqueta i fins i tot un dels seus directors, Máximo Simón Pérez, va esdevenir alcalde del Prat (1964-68). La toxicitat de les matèries primeres i dels seus processos de fabricació provocava una alta sinistralitat laboral entre els treballadors, molts dels quals perdien l’olfacte i patien perforacions a les vies nasals, així com càncers de pulmó.
A més, la fàbrica realitzà durant anys abocaments il·legals de residus tòxics i ja als anys 80 va haver-hi un procés penal amb dos condemnats. A inicis dels anys 90 s’enderrocà la fàbrica i des d’aleshores les prop de tres hectàrees constitueixen un solar contaminat tant el sòl com el subsol, amb residus potencialment cancerígens com ara cromites i sals del plom.
Des del 2007 es té coneixement que el projecte d’accessos viaris i ferroviaris del Port de Barcelona preveu actuar en terrenys de la desapareguda fàbrica, així com llocs de vessament il·legal de cromites. L’any 2010 l’entitat ecologista DEPANA descobreix un abocador il·legal de cromites al marge esquerre del riu, a tocar del pont de Mercabarna.
L’avís de l’entitat a les administracions públiques pren importància a finals de 2023, quan s’inicien les obres d’accessos al Port amb l’ajut dels Fons Next Generation. La zona, prop de Mercabarna, esdevé un perill mediambiental i per la salut tant dels treballadors de les obres com per qui va a treballar a la Zona Franca. A més, existeixen horts il·legals i barraques en aquests terrenys.
Finalment, i arran d’una denúncia de DEPANA a la Fiscalia de Barcelona el març de 2024, el desembre del mateix any es va ordenar tancar la zona i dur a terme una investigació d’aquests residus. Les irregularitats, passivitat de les administracions i l’impacte en la salut i el territori fan de PESA i la seva activitat un exemple històric de la contaminació del nostre delta en un context d’emergència climàtica.
