La Barceloneta

LA BARCELONETA

Aquest barri té un nom que no deixa indiferent a qualsevol barceloní que passi per aquí. El fet d’imitar el nom del barri barceloní té dos hipòtesis, que es poden complementar fàcilment.

La primera és la seva proximitat a la costa. Juntament amb altres barris com Les Palmeres, la Granja o Sant Cosme, constitueixen el sud del nucli urbà. Igual que el barri barceloní, es troba el més proper a la platja.

La segona interpretació prové de les confusions de la seva identificació alhora de rebre la correspondència postal. Conegut originalment com “Predi Serra”, el cognom Serra era força comú i això provocava que moltes cartes es perdessin. D’aquesta manera, s’equiparava aquesta situació a les dinàmiques de la gran ciutat.

-Imatge 1: Localització de la Barceloneta

La Ribera, La Bufera i La Bunyola

LA RIBERA, LA BUFERA I LA BUNYOLA

Una singularitat del Prat és ser l’únic poble deltaic immers completament al Delta. Els pobles veïns tenen una toponímia major que engloba les seves zones dins del Delta: La Marina (Sant Boi), Les Marines (Gavà) o Les Sorres (Viladecans); tot i que trobem subàrees i mil casos concrets.

El Prat, en canvi, divideix tradicionalment el seu terme en 3 àrees:

La Ribera: Comprendria el nord del terme municipal. El nom prové de la proximitat amb el riu. És on trobaríem les referències arqueològiques més antigues, amb la encara no localitzada Ermita de Sant Pau o la masia del s. XV Cal Monjo (en disputa amb Cal Monés en ser la més antiga dempeus del Prat). A Sant Boi aquesta àrea l’anomenen La Marina de Sant Boi. Tocant a ponent del poble, la Ribera passa a anomenar-se Ribera Baixa (d’aquí el nom de l’institut i el barri)

La Bufera: Zona que avui podríem anomenar l’Aeroport, ja que aquest engloba tota aquesta àrea. La ubicació de Llanera i el seu estany present al s. X, coincideix amb l’Albufera, una zona present a la Baixa Edat Mitjana i que donaria nom a una albufera, és a dir una llacuna litoral. Albufera prové de l’àrab “al-bahr” (mar), bevent del seu diminutiu “al-buḥayra”. Posteriorment, l’Albufera passarà a anomenar-se Bufera.

La Bunyola: Es tracta d’un districte que engloba la part oriental del poble. L’origen l’hem de trobar al 1211. Aquest any el riu vira el seu recorregut i entre aquesta nova desembocadura i la Riera Vella hi naixerà una illa, l’Illa de Banyols. Els Banyols, “Balneolos” en llatí per la gran presència d’estanys i zones lacustres, donarà nom a la futura Bunyola.  

-Imatge 1: Mapa de 1914 del Prat, amb la divisió dels tres districtes agrícoles (ICGC)

Les Moreres

LES MORERES

D’ençà a la posada en marxa de la línia L9 de metro al Prat, al 2016, es va recuperar un nom molt desconegut per molts pratencs, Les Moreres. Tot i tenir un carrer amb aquest nom, conegut popularment com La Recta, l’origen del topònim Moreres és força desconegut.

Cal remuntar-nos a la construcció del Canal de la Dreta, a finals del s. XIX. Aquesta obra comarcal, que abasteix d’aigua per al rec al Prat, té un punt de bifurcació a la finca del Poncic, a prop del Carrefour. Aquesta bifurcació, coneguda com el Salt de la Musset, divideix el Canal de la Dreta en 3 regadores: Una inferior, que transcorre per Sant Cosme; la central, que segueix sent el Canal de la Dreta i transcorre pel mig del nucli; i la superior, que voreja el riu.

Ens interessa la Regadora Superior, o Rec Gran, ja que aquesta passa per l’actual Carrer de les Moreres. Actualment sota terra, aquest canal permetia el creixement de moreres al seu pas per aquest carrer (entre el Carrer del Ferrocarril i la Rambla veiem el canal descobert, on hi acostumen a renéixer les moreres).

El topònim, ben senzill, prové d’aquest fet. La urbanització de la zona en un carrer de petits magatzems va donar nom al Carrer de les Moreres. Alhora, amb la inauguració de la parada del metro, es va optar per aquesta nomenclatura; sense una explicació històrica a la ciutadania d’aquest nom.

-Imatge 1: Vista aèria del Prat 1953-55. En vermell, El Rec Gran al seu pas per l’actual Carrer de les Moreres (ANC)

-Imatge 2: Localització curs Regadora Superior al 1956

-Imatge 3: Localització curs Regadora Superior al 2022

-Imatge 4: Salt de la Musset (Alberto Pérez Suárez)

El Llobregat

EL LLOBREGAT

L’origen etimològic del riu Llobregat té un cert consens en l’actualitat. És dels pocs topònims amb referències d’època clàssica. No obstant, aquestes referències són vagues i imprecises; com la del geògraf romà Aviè, que al s. IV d. C. ens diu que el Llobregat en època ibera s’anomenava Anystus (nom identificat també pel riu Muga).

De totes maneres, no tenim amb certesa el topònim preromà. El mateix Llobregat llatí podria ser d’influència ibera. El Rubricatus que ens parlen els textos clàssics el podem traduir com a vermellós, una interpretació amb força sentit si veiem el color habitual del nostre riu.

No obstant, el pas de la -R de Rubricatus romà a la -L de Lubricatus medieval no és una transició força comuna. S’interpreta que Lubricatus prové de l’adjectiu “llenegadís”.

Una altra teoria del seu origen, que s’aplica a altres topònims dels Pirineus, és que provingués d’una arrel basca, tal i com ho defensa el lingüista suís Meyer-Lübke.

El riu Llobregat, independentment del seu origen etimològic, donarà nom a la nostra comarca i alhora al nostre poble. 

-Imatge 1: Rètol al pont de Mercabarna (fot. Pau Rodríguez Cabanach)

-Imatge 2: Mapa de 1782 on es mostra la desembocadura del riu (ICGC)

-Imatge 3: aspecte amarronat del riu 2023, des del Pont de Mercabarna (Pau Rodríguez Cabanach)

Lacunaria

 El nom que porta aquest compte de divulgació és tant remot que cal viatjar al segle X per trobar les primeres referències. Si anéssim a l’Arxiu de la Corona d’Aragó i demanéssim pel Cartulari de Sant Cugat, trobaríem el primer document que posa nom a aquest lloc de terra del Delta.

En aquest cartulari trobem un document del 17 de gener de 965 d. C. En ell es parla d’una donació de terres entre un tal Martí i el Monestir de Sant Cugat del Vallès. Aquest Martí, el donador, ens parla de “terra mea propria, que abeo in comitatum Barchinonensis, in termino de villa Alcale, prope estanno Lanarie” (la meva terra pròpia, que tinc al Comtat de Barcelona, al terme de la vil·la d’Alcalà, prop de l’Estany de Llanera). Per situar-nos, ens situa les seves terres a Sant Boi, parròquia de la qual mig Prat era part aleshores; un Prat que coneixerem amb el nom de Prat de Sant Boi. Però concreta aquest Martí que les seves terres estan a l’est d’un estany anomenat Llanera, mentre que al sud tocava “ipsa lannas fenosas”. 

L’origen de l’estany podem situar-lo en una desviació del Braç de Remolar, o també de la Riera Vella. En tot cas, aquest estany situat entre el nucli actual i l’Aeroport donà nom a unes “lannas fenosas” que acabaren donant nom al Prat de Llanera. 

Segons el lingüista Josep Moran, el topònim de “llanera”, és un topònim preromà que adoptà la derivació romànica -era. El significat equivaldria a una terra plana, és a dir, a un prat. Lanas, en cèltic, equival a terra inculte i poc fèrtil; un significat aplicable al Delta si recordem que la ramaderia fou la principal activitat econòmica aleshores. Trobem topònims semblants al Delta com ara Els Llanassos (Viladecans) o Lannes (Illa de Banyols)

No obstant, la interpretació tradicional creu que Lannaria és una contracció llatina de Lacunaria, un lloc de llacunes. Defensada per Josep Balari i Enric Moreu-Rey, Jaume Codina i la historiografia posterior ha optat per aquesta teoria. 

Sigui quina sigui la interpretació, l’estany desapareixerà de la documentació a partir del segle XII i el Prat de Llanera, posteriorment com el Prat de Sant Boi o deçà l’aigua, acabarà perdent el topònim i restarà com a Prat, el Prat de Llobregat. 

-Imatge 1: Fragment de la donació de Martí al monestir de Sant Cugat (ACA) 

Toponímia

La idea tradicional de la història pratenca és la d'una història jove, que no pot remuntar-se a l’època paleolítica. La nostra localització geogràfica confirma aquesta teoria, però sovint pequem en donar als llocs i noms del Prat un segle o dos de vida, com a molt. Mots com “La Zonilla” o “El Parc de les Barques” ens remunten a un passat molt inmediat. Però d’altres com “La Bunyola”, “El Llobregat” o “El Fondo d’en Peixo” tenen un origen més remot. 

La toponímia pratenca, i per extensió la del Delta del Llobregat, beu de diferents etapes culturals i lingüístiques. D’una manera molt esquemàtica trobem 5 orígens segons el període de “dominació”: preromà, llatí, germànic, àrab i romànic. Tenim casos pratencs i deltaics on aquests períodes han deixat palesa la seva llengua i cultura sobre la toponímia.

Durant aquest mes farem un recull dels diferents casos tant a nivell pratenc com deltaic.